Graus de 180, a quin preu el màster?

Enric I. Canela

Fa una estona ja he parlat del consell d’universitats i les seves conclusions (veure Wert accepta allargar el termini per opinar sobre els decrets de reforma) però ara he llegit una cosa que voldria destacar.

No ho faig perquè sigui una declaració del meu rector i amic. La declaració intel·ligent i socialment adequada és la del rector de la UB, Dídac Ramírez. Diu que es tracta d’un canvi de model que és imprudent assumir sense analitzar les seves implicacions, per exemple, si suposarà per a l’alumne pagar més pel mateix nombre d’anys d’estudi. També va assenyalar la necessitat d’estudiar aspectes relacionats amb les competències professionals que ha d’adquirir l’alumne en un menor temps d’estudi.

Bé, la segona cosa és important, però és resol fàcil. La primera, el preu és cabdal. Jo defenso, ja ho manifestat, que la llibertat sigui immediata i completa amb graus entre 180 i 300 crèdits a voluntat de la universitat (veure Graus entre 180 i 300 crèdits). Naturalment jo no veig diferència entre grau i màster en el preu per a un estudiant del país. Algú m’haurà d’explicar, això asseguts i amb un cafè, per què un estudiant de Medicina acaba amb el títol de màster a preu inferior al que ha pagat d’un estudiant de Química.

Hem d’apostar, com Escòcia, per un ensenyament universitari gratuït per als nostres.