Enric I. Canela
Llegia a Cinco Días l’article El modelo Cambridge de innovación amigable.
L’article tracta de com fer de la recerca pública un objecte atractiu per al mecenatge i el patrocini a l’Estat espanyol, on hi ha poca tradició de col·laboració entre ambdues parts. Aquest tema va ser el tema central d’una trobada organitzada a finals de juliol a Santander per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Fundació General del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques).
Per demostrar que la cooperació és possible, en la trobada es van presentar experiències de col·laboració entre empreses i centres públics de recerca a Espanya i l’estranger. Entre aquests últims, va destacar el cas de la Universitat de Cambridge.
La universitat compta amb els seus propis fons per a recerca (uns 30 milions d’euros anuals), però quan un projecte arriba a una fase de desenvolupament avançada pot accedir a fons dels consells d’investigació del Regne Unit que ajuden a accelerar la seva sortida al mercat.
Jo crec que està molt bé tractar el tema, però en lloc de dedicar recursos a discutir això, ja sabem que funciona als països civilitzats, caldria dedicar-los a canviar el ministre responsable de no modificar una llei que atempta contra el sentit comú. Em refereixo al mecenatge. Hi ha models diversos per copiar.
“Gaudim” d’un govern espanyol que està més pel futbol i els toros que per la recerca. Sóc agre, però portem massa anys amb res. Algú pot dir que és compatible, però no ho he notat.