Enric I. Canela
Llegia un article a Cinco Días que titula: ¿Cómo identificar una universidad de calidad?
L’article, llarg, ens parla de rànquings, d’especialitats, de perfils. És un article dedicat a estudiants de l’Estat espanyol. Jo crec que és bastant absurd el plantejament. Si un noi o noia viu a Còrdova, la probabilitat que estudiï fora de Còrdova és molt baixa, per olts rànquings que tinguem. Un estat sense beques i sense residències d’estudiants assequibles i sense cultura de mobilitat no pot esperar gran ries.
Un estudiant de Barcelona o de Madrid podrà triar, poc més.
Dit tot això, saber quines universitats són les millors és relativament senzill. Tenim rànquings per a tots els gustos, de totes formes una gran universitat de recerca en Ciències de la Terra, per dir alguna cosa, no té perquè ser un a universitat que doni una gran docència en Psicologia. Jo sempre sóc del criteri que cal buscar i informar-se bé. No és tan complicat avui dia, fiar.se poc dels rànquings globals. També cal comptar el temps invertit en arribar al centre, els serveis, etc. Pregunta, pregunta i pregunta. A gent que en sàpiga, això sí.
Ben diferent és triar un grup per fer recerca.