Enric I. Canela
El Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, està en crisi. Escrivia no fa gaire: Mala gestió al CSIC i La burocràcia fa esclatar el CSIC. Materia publicava: El CSIC pierde 1.100 empleados en un solo año, la mayoría investigadores jóvenes.
L’envelliment de la plantilla que poden portar a algunes àrees al col lapse. El CSIC ha perdut 1.100 empleats entre 2012 i 2013 Els investigadors s’han endut la pitjor part amb 811 baixes en un sol any. Els més afectats són les baules més febles de la cadena, segons Comissions Obreres.
El personal més jove, els becaris i investigadors joves predoctorals que començaven la seva carrera com a científics, suposen un 25% de tota la caiguda, mentre un 12% correspon a contractats temporals. Mentrestant, el nombre d’investigadors i altres treballadors amb una plaça fixa o indefinida s’ha reduït només en un 2,1%. La reducció total de la plantilla al CSIC és del 9% respecte al 2012, segons el treball. Des de 2011, el gegant de la investigació pública a Espanya ha perdut 4.000 treballadors.
Per sort el PIB ha pujat gràcies al tràfic de drogues i la prostitució. Amb la política científica que porta el govern espanyol és l’única manera de fer créixer el PIB.
ES EVIDENT QUE DINS ESPANYA,NO HI HA CAP FUTUR…”QUE INVENTEN ELLOS”,TRONATS PATRIOTES D’UNA PATRIA DE POLITICS POCA-SOLTES,EN MENTALITAT DE FUNCIONARI.
És la nostra història. La selecció dels polítics no està basada en cap lògica de resultats. Així ens va.