Enric I. Canela
Xavier Marcet té moltes virtuts, però vist des de la meva perspectiva egoista voldria destacar dues. Una que ell sempre em fa pensar. Això, és clar, és molt personal. La segona és que sempre m’aporta noves idees. Més egoista encara. Voldria creure que a vosaltres, els que el llegiu, us passarà igual.
A uns dies va publicar un article genial a Sintetia. És tracta de Las universidades innovadoras no esperarán al BOE. Dins l’article hi ha un munt d’idees i reflexions.
Ajunto dues coses, referides a la universitat, que diu: El perill és instal·lar en una autocomplaença pessimista. És a dir, si no ho fem millor, simplement és perquè no hi ha diners. Hi ha universitats còmodes en el parany de les inèrcies fatalistes (amb aquesta llei, aquest finançament i aquesta governança no hi ha res a fer) o les que prenen un camí decidit d’aplicar la innovació a la universitat, ni que el sistema no les acompanyi.
Jo comparteixo plenament el que hi diu, però haig d’afegir que per anar endavant calen lideratge, valor, model i complicitats. Potser totes les coses van juntes, però una de les més grans dificultats de les grans universitats generalistes és enormement complicat fer avançar el conjunt. Una de les coses que crec més complicades és aconseguir la complicitat d’un nombre suficient de persones de pes sobre un mateix model.
La universitat necessita un canvi de paradigma, situada com està, en un país sense diners, incapaç de reformar-se. La propera tongada de governants universitaris haurà d’afrontar un moment extraordinàriament complicat. Algú em podria dir que el Govern si té idees. Potser sí, aquest govern tingui idees, però no té la més mínima possibilitat d’aplicar-les, per manca de recursos. El govern català d’aquí un parell d’anys, espero que en un país nou i alliberat de la cotilla espanyola, serà un altre i ningú sap quin serà.
No em fa por, és clar, però ja no puc aportar massa a tot això, més enllà del suport, l’edat no perdona. En tot cas, toca canviar.