Enric I. Canela
Jaume Pérez Payarols, director d’innovació i recerca de l’hospital de Sant Joan de Déu, és entrevistat a L’Econòmic. L’Hospital de Sant Joan de Déu és innovador i fa una excel·lent recerca. Treballa amb la UB, és un hospital universitari de referència. Felicito a la direcció per la gran feina que fan.
M’agrada la resposta a la pregunta: El foment de la innovació és responsabilitat de les organitzacions o cal un esforç de tota la societat?
Contesta:
Estem molt compromesos amb portar la innovació a la societat. Sovint pensem que les bones universitats són les que generen persones interessants que canvien el món, però en realitat qui les fan són les bones escoles. En els primers anys de vida, un nen o nena rep les eines amb les quals després aprendrà el que vulgui. Per tant aquesta part escolar ens preocupa molt. Tant és així que la unitat d’innovació cada trimestre visita un col·legi per veure com funciona. En concret, com estan educant en creativitat. I això ens ha portat a fer ara l’informe Faros sobre creativitat amb el filòsof José Antonio Marina. Intentem donar pautes a les famílies i a les escoles perquè ajudin aquests nens a desenvolupar la seva creativitat per tal que siguin els innovadors de demà.
Un drama que tinguem un sistema educatiu tan deficient. Diu que s’ha aconseguit que tothom vagi a l’escola. Altra cosa és que surtin els nens sabent alguna cosa. He pogut veure que i com s’ensenya a una criatura de set anys. Catastròfic.
Classe de castellà: Unes paraules i construir una frase en castellà amb cadascuna i explicar-la. Les paraules: solstici, zodíac… Naturalment els nens no saben res d’això. Intenteu que sense haver estudiat res de l’univers i sense estris adequats, un nen de set anys entengui el que és un solstici. No sé si la majoria dels pares ho saben. Ho trobo absurd.
Naturalment, tinc clar que les generalitzacions mai no són bones, però és que el bon funcionament és l’excepció. Només cal circular pel carrer o rebre els estudiants que surten de la selectivitat.
Teniu tota la raó,a mi em preocupa i m´entristeix molt
tal com funciona l´educació actualment.Jo personalment com a profesora de Llenguatge Musical i Piano o pateixo.Avui no hi interès per treballar be,el Nivell ha baixat desesperadament,tot si val,no hi ha gens d´esforç.
Sovint em pregunto,Tants deures,Avaluacions,tantes hores a l´Escola….. i veig que molt i molt sovint els preguntes qualsevol cosa ….. i no l saben!!!!!
Ningú s´adona d´aixó tant greu? Si a mes veus que España va a la cua dels Països avançats!!!!
Montse,
Malgrat el professorat no funciona. El problema no són les avaluacions. Això no hi era abans i s’aprenia molt més. Jo vaig viure una escola franquista. He anat veient com cada vegada s’aprenen menys coses. Els meus alumnes cada vegada vénen pitjor. La solució no és complicada, però cal acceptar jerarquies.
Records
Enric