Enric I. Canela
Diu l’article del diari El País titula: Espanya podria tenir un ‘supercentre’ de ciència pel preu de 50 quilòmetres d’AVE. Destaca que la inversió total de Suècia per a la font de neutrons és semblant a la que es va fer per 50 quilòmetres d’AVE o cinc aeroports sense ús com el de Castelló. Diuen a la UE: “Espanya s’ha dedicat a construir aeroports, auditoris, trens … si s’hagués invertit part dels diners en una instal·lació científica com aquesta li hauria anat molt millor”. A Espanya potser si, però no a algunes persones.
Que farien els espanyols sense estacions fantasma, aeroports buits, autopistes que no serveixen per a res o magatzems de gas que fan que s’ensorrin els pobles? Res. Seria un estat avorrit. Per aconseguir aquest rècord cal disposar d’una legió d’imbècils, estratègicament col·locats, per tal que els corruptes puguin encarregar negocis ruïnosos i omplir-se les butxaques. Els corruptes no són tots els que fan, la majoria són de can justet, i fan el que decideixen alguns corruptes que fan favors als seus amics.
Ara, sortosament, alguns jutges estan destapant algunes coses. Suposo que algunes coses s’han fet únicament amb l’estupidesa, sense corrupció, també ha passat això. Recordo que l’any 2008 (veure La guerra de les galàxies?). Una baralla per les competències dels ministres d’Indústria i Ciència i Innovació, Miguel Sebastián i Cristina Garmendia. La disputa era sobre la indústria aeroespacial i va paralitzat una delegació parlamentària que havia d’anar a la reunió del Eurogrup de l’Espai, una trobada anual de parlamentaris europeus sobre la indústria aeroespacial (Praga entre el 12 i el 14 de octubre de 2008). Finalment una catàstrofe. El tal Sebastian, un nefast ministre, va ensorrar una bona oportunitat. El PP reia, deia, la guerra de les galàxies. Naturalment quan van arribar les coses pitjor. La recerca en aquest àmbit patint. Això sí,
Mirant com han anat les coses, cal ser molt fi per determinar si es tracta d’un corrupte o un ruc el que ha pres la decisió. La cosa se sap mirant l’evolució del compte corrent dels implicats. A vegades, però, ni així, hi ha que es corrompen prenen decisions que afavoreixen algú esperant que després seran tractats amb simpatia. Alguns encara ho esperen eternament. Observant algunes coses que han passat en els darrers 10 anys es poden treure algunes conclusions. Si anem més endarrere, també, però m’ho sé menys.
A l’Estat espanyol li costarà refer-se. Mireu els partits polítics, escolteu que diuen els seus líders. Algú creu que això s’arregla fàcil?