Enric I. Canela
Avui torna ser un dissabte en el que L’Econòmic m’honora publicant-me un article. Aquesta vegada és L’educació de qualitat no s’improvisa. Aquí partint d’una idea del director d’innovació de l’Hospital de Sant Joan de Déu m’interno en el terreny de la innovació dels països i de la mala situació en la que ens trobem.
Si ens hi posem, potser el Govern ja ho té clar, ho apunto, d’aquí una generació estarem en millors condicions.
Calen més diners per a l’educació, però sobre tot la capacitat de formar i seleccionar gent altament qualificada i fer-ho deixant-se guiar per els que en saben. No experts en educació, la sàvia suma de coneixedors de com s’aprèn i d’innovadors. Potser cal recuperar l’aprenentatge de les matèries propedèutiques per a la formació integral. Les coneixen bé els que ensenyen?
En termes de recerca industrial, si ara aconseguíssim incentivar els “hidden champions”(PIMES més o menys tecnificades, exportadores i amb capacitat directiva) per treballar conjuntament amb universitats i centres de recerca, amb suport públic, estabilitat institucional i visió a llarg temini, en línies de recerca concertades, dintre de 10 anys començaríem a tenir líders tecnològics.
Si no ho fem, el sistema seguirà fent emergir un altre tipus d’empresa innovadora: Desiguals, Mangos, Tous, Privalias i LetsBonus…Models de negoci sense tecnologia i sense barreres d’entrada a la competència.
Xavier,
Jo no crec que puguem fer això de manera generalitzada sense un canvi en l’educació. La meva tesi és que podem millorar, però no liderar fins que canviï l’educació i surtin homes formats d’una altra manera.