Enric I. Canela
Avui llegia a La Vanguardia una entrevista a Xavier Melgarejo Draper. Un vell conegut que ha superat una complicada malaltia. M’alegra que torni a estar en forma. Xavier Melgarejo és un professor, un expert en educació. Quan feia el doctorat va fer una llarga recerca a Finlàndia estudiant el sistema educatiu d’aquell país. He parlat d’ell diverses vegades. Us recomano que aneu a Congrés sobre el fracàs escolarun comentari meu de fa sis anys. Allà podreu agafar una ponència que ell va presentar al IV Congreso sobre el fracaso escolar a Mallorca el 3 de abril de 2008.
Destacat el que diu respecte al seu error d’estratègia. Trasllado: Vaig intentar convèncer els polítics d’aquest país. Em van diagnosticar un càncer i vaig decidir canviar el meu enfocament i dirigir-me a la gent. I dir-los que l’educació val la pena i que ells no poden quedar al marge, que no el deixin en mans dels polítics. Els necessitem, perquè l’única manera que el sistema funcioni és que tothom, des del seu àmbit, faci que funcioni. Si no es fa així, podem estar canviant el model i tot el que vulguem, però no avançarem. Quins valors transmetem? Que anem a pujar a PISA com els coreans?
Ja darrera pregunta i la darrera resposta:
El ministre Wert insisteix que no és tan important invertir més.
Com no parlar d’inversió si s’han tret beques de menjador i, per les retallades, no hi ha ajudes per a logopedes, orientadors … Per als finlandesos, els nens són el tresor de la nació. A Espanya, tot i que també els volem molt, no han estat la prioritat. Hem gastat en pavellons, en aeroports, però per a un país el més important és construir les seves persones.
Sense comentaris. Esperem que a la que tinguem quatre euros els sapiguem invertir com cal.