Enric I. Canela
Un article del diari El Paí titulat La endogàmia arriba al 73% dels docents. Un bon treball que barreja dades, anècdotes i suggereix causes. Les causes, reals, són relativament clares: una escassa cultura de mobilitat; dificultats socioeconòmiques, en canvi de localitat, habitatge…; universitats arreu poc diferenciades; i impossibilitat de negociar salaris. Solucions n’hi ha. Des de la coacció (impossibilitat d’aconseguir una plaça allà on s’ha fet la tesi doctoral sense el pas per un altre centre) fins les ofertes econòmiques atractives.
L’article va acompanyat de dues opinions:
- Movilidad del profesor universitario de Manuel J. López Pérez, rectors de la Universitat de Saragossa i president de la CRUE
- Endogamia universitaria: efectos y remedios de Jordi Caballé
El conjunt dóna una visió acurada del problema i de les conseqüències. Entre elles destaca que es produeix molt menys sense moure’s.
4 thoughts on “Una revisió de l’endogàmia”