Enric I. Canela
Llegia una entrevista al diari El País feta a Eric Grimson, assessor de l’MIT. Titulen: “La tecnologia permetrà que els universitaris construeixin els seus títols amb parts d’assignatures“. L’entrevista va al voltant dels MOOC (Masive Open Online Course). M’ha agradat la distinció que fa amb els SPOC (Small Private Online Curses).
Jo he parlat abastament del poc futur que veig als MOOC a casa nostra (veure el meu darrer escrit Una altra opinió sobre els MOOC’s). Defenso els SPOC. Crec que són una eina meravellosa si posem suficient recursos. I si no els posem i fem que siguin matèria de curs, també. Crec que és ridícul pensar que amb 8.000 euros es pot fer un MOOC. Jo no sé si heu vist algun programa de Discovery Channel o de National Geographic. No són formatius? Creieu que amb 8.000 euros podem fer alguna cosa semblant? Si dieu “no” us equivoqueu, podem pagar la traducció d’algun d’aquests programes. Genial la nostra aportació a la societat del coneixement, no? Amb tota certesa més útil, però, traduir que fer segons què. Altra cosa és si als 8.000 euros li sumem moltes altres coses. M’agrada la comptabilitat de costos. També m’agrada fer el quocient benefici : cost.
Llegiu amb cura el que diu Grimson. Es tracta de la colonització intel·lectual. Darrera de la política MOOC de Harvard i l’MTI hi ha projecte. Ja sabeu que hi ha equips que de cop pugen a primera divisió, s’emboliquen a deutes, no poden pagar i desapareixen. Cadascú ha de jugar allà on pugui competir. Catalunya no juga a la Ivy League tot i que la UB, orgullosament, està a la LERU.
Comparteixo els pensament de Grimson quant a què es podran fer currículums personalitzats i que canviarà la formació, però nosaltres estem molt lluny. Quin és el nostre nínxol formatiu? No fem formació en anglès nadiu, no tenim els recursos per fer programes com el National Geographic, hem de fer coses diferents. Repeteixo, llegiu amb cura Grimson. No vull donar idees, però jo no em quedaria a veure-les venir.