Enric I. Canela
Llegia un article sobre la recerca a l’Estat espanyol (llegiu-lo al diari El País del dia 26, la taxa Google o cànon AEDE té aquestes coses). Parla d’un debat: el debat El suport a la recerca a Espanya, organitzat per el diari El País i patrocinat per Fundació La Caixa. Crida l’atenció el que diuen sobre les paradoxes.
- Els científics són alguns dels professionals més ben valorats per la població, però gairebé la meitat dels espanyols no sap nomenar ni a un.
- El país ha arribat a estar entre els 10 que més ciència produeixen, però la inversió pública i privada en R+D+i no ha deixat de caure des del començament de la crisi fins a quedar en el 1,24% del PIB, un nivell similar al de 2006 i cada vegada més lluny de la mitjana de la UE.
- Mentre el ministre d’Educació, Ignacio Wert, diu que la fuga de cervells està sobredimensionada, i el president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el major organisme públic d’ R+D+i, assegura que és una llegenda urbana, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que entre 2010 i 2012 es van perdre més de 7.500 investigadors, i altres dades oficials asseguren que la plantilla del CSIC ha baixat en 1.800 empleats en dos anys i mig.
Diu el cardiòleg Valentí Fuster, director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) que el problema de la R+D+i a Espanya és que no es tracta només de diners, sinó de cultura. En la seva opinió “és fonamental motivar la gent jove, donar-li oportunitats, tenir la tecnologia adequada i fomentar l’excel·lència”. “El talent que he vist a Espanya no ho he vist en cap país”.
I més coses. Opinions i propostes. Sobre la universitat:
Carles Buesa diu que el departament on va llegir la tesi i va formar el seu primer grup de recerca a la UB està en 2014 amb uns nivells de finançament iguals als de 1996. Això significa un professorat que no es renova i cap possibilitat per fitxar joves.
Enric Banda diu que un altre problema és la manca de competitivitat internacional. Diu que a Espanya l’excel·lència no ha arribat a la universitat. Comenta que en altres països les universitats col·laboren estretament amb els centres de major excel·lència. Doncs a Catalunya s’ha fabricat un model en el que els científics els paga la universitat i el Govern diu que els mèrits els tenen els centres. Estaria bé que fessin constar això quan expliquen resultats.
Moltes reflexions que cal llegir al diari El País del dia 26. Penseu en Catalunya. Estaria bé que en fer el balanç de l’any, la memòria, reflexionessin i pensessin que som a Europa i que els que hi vivim som europeus. Pactar el govern de la recerca global estaria bé. Tots hi guanyaríem.
Hola Enric, en primer lloc bon 2015, dins del que sigui posible.
Totalment d’acord amb l’anàlisi que fas, sobre tot amb el comentari:
“Doncs a Catalunya s’ha fabricat un model en el que els científics eñs paga la universitat i el Govern diu que els mèrits els tenen els centres” (sic)
Crec que tens més raó que un “sant” com es diu normalment.
Deixant a part “les manifestacions internacionals” respecte el nivel cientific dels professors d’universitat del nostre país que s’han fet i la resposta que han rebut:
(http://sciencecareers.sciencemag.org/career_magazine/previous_issues/articles/2010_06_11/science.opms.r1000090)
també és cert que pot ser les universitats no aprofitem les ocasions que tenim de reivindicar la feina de recerca dels nostres professors.
Per exemple, quan el ministre Wert va fer el real decret dels famosos 16, 24, 32 ECTS, quantes universitats han tret publicament els seus números per demostrar que el seu professorat fa recerca i està ben avaluat (amb independencia de que algú pugui criticar els parèmetres de la CNEAI, aquests són objectius i están normalitzats per àmbit de coneixement)?
Quines raons poden haver “provocat” aquesta “retracció”?
Crec que són preguntes que ens hem de plantejar per fer front a les causes del nostre silenci “curricular” i a la utilització esviaxada que a vegades es fa d’aquest.
Disculpa l’extensió i molts records
Jordi Barbé
Jordi,
Bon any, esperem que ho sigui.
Al contrari, agraït pel que comentes. Estem tant d’acord…
Opino que no tenim política universitària i que l’ACUP no funciona tots estan massa supeditats a la CRUE.
El càlculs que demanes estan fets però ningú els publica. Jo ho intentaré aquest any, tot i que no està ben normalitzat.
Manca iniciativa.
Records
Enric
Hola Enric,
Espero que tinguis molta sort i aconsegueixis la seva publicació.
Ara farà dos anys que jo ja tenia els números de la meva universitat llestos i estava a punt de fer-los públics (inclús amb el recolzament dels mals anomenats “agents socials”!)quan va passar el que va passar……………
Total, a hores d’ara encara no són públics…..
Igual amb l’aprovació de la llei de transparència per part del parlament de Catalunya……..
Molts records
Jordi