El càncer i l’atzar

Enric I. Canela

Aquests dies, els mitjans, que no enllaço, s’han fet ressò de l’article Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions de Cristian Tomasetti (estadístic) i Bert Vogelstein (oncòleg) de la Johns Hopkins. Aquest article ens diu que alguns teixits humans donen lloc a càncers milions de vegades més sovint que altres tipus de teixits i que això fa molt que se sabia, però no s’havia donat cap explicació. A l’article els autors que l’aparició dels càncers té una elevada correlació amb el nombre total de divisions normals de les cèl·lules per a l’homeòstasi d’aquest teixit. Defensen els autors que només un terç de la variació en el risc de càncer entre els teixits és atribuïble a factors mediambientals o predisposicions hereditàries.

Pensen, d’acord amb les dades, que la major part, un 65%, es deu a la mala sort, és a dir, les mutacions aleatòries que sorgeixen durant la replicació de l’ADN en les cèl·lules mare normals, no cancerosos. Creuen que això té gran importància no només per a la comprensió de la malaltia, sinó també per al disseny d’estratègies per limitar la mortalitat que causa.

L’article ha estat cautelosament criticat. Els crítics pensen que dir això faria relaxar la prevenció. Fa un tremps vaig llegir un llibre de divulgació que em va agradar molt. És La bíblia contra el càncer. L’autor és David Khayat, oncòleg i catedràtic de la Universitat Pierre i Marie Curie. Un especialista en la matèria. Ell defensa que l’alimentació només pot incidir positivament, si no recordo malament, en un 20% dels casos, és molt.

La meva opinió és que l’atzar té molt a veure, i tant, però segurament no trigarem a veure un model més complex. Hauríem d’introduir factors de risc. Segurament ho veurem aviat. Jo, de totes formes, recomano no baixar la guàrdia.