Enric I. Canela
Llegia en una font que no penso revelar que aviat tindrem el reial decret que permetrà que les universitats facin graus de tres anys i màsters de 2 (el denominat 3 + 2) per substituir l’actual 4+1. La secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats insinua que la cosa va ràpid i que al gener podria anar al Consell de Ministres.
Aquest tema preocupa a Catalunya. De fet jo crec que ens amoïna menys a Catalunya que a altres llocs on les universitats privades són de notable deficiència. La por és que les universitats privades, més àgils, facin graus de tres anys amb el mateix valor legal que els de quatre.
Si em fessin cas, esmenarien el decret per permetre el 5+0. D’aquesta manera tindríem un paquet com el britànic que funciona molt bé. I llibertat com la britànica. Clar, caldria canviar més coses. De fet, si em deixessin organitzar la cosa, jo ho faria igual. Feta la llei, feta la trampa. I ben feta si és per afavorir estudiants i societat.
Resulta, però, que a casa nostra la Secretaria d’Universitats i Recerca amb les universitats (Consell Interuniversitari de Catalunya – CIC), volen acordar una programació conjunta de cara al període 2015-20. Diu que així faran l’aplicació del decret de forma ordenada.
Jo començo a riure avui i espero aturar-me el dia 7. Porto aproximadament 28 anys sentint parlar de la programació del CIC i del mapa de titulacions. La realitat és que mai no hi ha hagut cap mapa ni cap programació no ha resistit la més mínima pressió. Si tenim en compte que ni dins les universitats hi ha acord sobre què fer, doncs imagineu.
La meva profecia: les universitats més àgils adaptaran els graus de seguida, segurament en anglès) i les altres es lamentaran. Passarà com amb els horaris comercials. Campi qui pugui.
De fet jo sóc partidari de tirar pel dret.