Enric I. Canela
Ens hem ficat en una comèdia. Escrivia fa un parell de die La universitat té pànic a la diferència. De fet algú que no sàpiga massa de mi podria mal interpretar-me i pensar que jo estic a favor de posar demà graus de tres anys. No, no és aquesta la meva idea. No estic pas boig, crec.
Només sóc partidari de deixar que cadascú faci el que vulgui i no limitar cap iniciativa amb comminacions que considero polítiques. Veig, i que em perdonin, excessiu corporativisme. Al mes de juny en parlarem i veurem quants graus de tres anys s’oferiran per al curs vinent.
Vaig sentint coses que per mi són absurdes. Una mateixa carrera no podrà tenir diferents durades a Catalunya. Jo defenso que pugui tenir diferents durades a la mateixa universitat. Naturalment amb adjectius que diferenciïn. No veig per què no pot haver Química de 3, de 4 i de 5 anys. Al món hi són, ara són diferents i proporcionen diferents eines. En un món globalitzat coexisteixen avui.
Les universitats catalanes, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, l’ACUP, van fer un comunicat, el podeu llegir. El segon punt diu: Que en el cas que alguna universitat tingui una proposta nova i singular a plantejar, es considerarà la seva implementació de forma excepcional, en la mateixa línia de la CRUE i dins del marc de la moratòria aprovada. Naturalment, tot el meu acord. Veurem ben aviat singularitats.
Em disgusta molt llegir que els que han estat anys sense fer res per canviar els sistema de màsters i acostar-nos al món, especialment Europa, ens expliquen que cal temps per estudiar les coses. I no estic parlant dels rectors. Ser rector a vegades obliga a ballar balls que no t’agraden massa. No pots sortir a la pista sol.
Vaig més enllà. Als meus escrits alguns haureu vist que reivindico graus de cinc anys, opcionals, preus públics molt més baixos o gratuïtat, elecció dels alumnes mitjançant mètodes objectius per cada universitat. I transparència, total. Reivindico una revolució del sistema universitari, naturalment pacífica. No a revolució dels sindicats que el que volen realment és que res canviï. La revolució en favor de la intel·ligència, que tothom pugui estudiar si té la capacitat per fer-ho. Només diré que Wert deu estar fent-se un fart de riure.
Un altre dia diré més. La llàstima és que passen els anys i cada vegada es fa més difícil millorar les coses.
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior es presenta com un territori amb una durada de graus diversa, però sembla que a escala estatal això no passa. La situació és certament curiosa.
Afortunadament tenim graduats catalans treballant arreu d’Europa, com n’hi ha d’europeus que treballen a Catalunya; tot i la diferent durada dels graus.
La qual cosa genera moltes preguntes, encara no resoltes.
Les cases es comencen pels fonaments mai per les taulades, quan els alumnes que arriben a la universitat tinguin els mateixos nivells de bàsiques que a la resta d’Europa podrem parlar de convergència, de moment es una autèntica tonteria. Els nostres fan un primer curs que és, en quan a les bàsiques, el COU que varem fer alguns, per tant pensar en un 3+?, es com dir 1+2+?. Qui pot fer un Profesional en 2 anys? Au, va deixem-nos de tonteries i treballem. Un pais no pot canviar el sistema al cap de 7 anys!!!!!
Albert,
El país ha de tancar aquesta mal sistema actual.Vinc, fa temps, reivindicant el preuniversitari. La complicitat de les universitats, per interessis absolutament allunyats de la qualitat de la docència són culpables del que tenim. No cal anar a buscar al Wert. Ell, en això, passava per allà. Per una vegada té raó. Els que es vulguin suïcidar, que ho facin. Competim per qualitat i no per tenir una universitat a Barcelona.No estic dient que sigui més dolenta que altres, però cal que deixem de mirar-nos el melic i reflexionem.