Enric I. Canela
Alguns diaris deuen penar que tots som idiotes o potser els periodistes que escriuen segons què són uns manipuladors. La llei espanyola que afecta a la universitat és una autèntica carrera d’obstacles per prendre decisions i fer qualsevol gestió que requereixi agilitat. Voldria recordar que això no té a veure només amb la universitat. Una de les xacres més grans de l’economia espanyola és la dificultat que hi ha per crear una empresa. A països àgils calen dos o tres dies per iniciar un negoci, a Espanya tretze. En un any ha millorat perquè les lleis han canviat. La universitat encara té els procediments de l’any 1983.
La universitat, ja aleshores, va crear fundacions per fer les coses amb agilitat. Ara el Tribunal de Comptes d’Espanya (veure El Tribunal de Comptes i la manca de transparència de les universitats) ho assenyala, tots a tirar pedres contra la universitat. No serà perquè diuen que Podemos és un partit de professors universitaris? Convé embrutar la universitat.
També diu el Tribunal de Comptes que les universitats hauria de simplificar els òrgans. Tanmateix la llei és tossuda, no es pot fer gaire. El govern espanyol, covard, no ha fet res.
Un diari que sembla enyorar Franco diu que la universitat malbarata, tothom al mateix calaix. Potser la universitat intenta superar uns governs espanyols que han estat incapaços de deixar-nos fer una universitat moderna. Això sí, han permès el frau continuat. Quants polítics estan imputats i quants professors universitaris?
Sembla, per exemple, que el govern espanyol coneixia la llista del banc HSBC, de fet les dades són conegudes per Hisenda des del 2010. Montoro no havien fer res. Ara s’hi posa. Comediants és una paraula suau.