Enric I. Canela
Com és sabut, el secretari d’Universitats i Recerca va dir que quan s’implantessin els màsters de dos anys com a continuïtat dels graus de dos, el preu del primer curs del màster seria el mateix del grau. Resulta que hi ha veus que diu que no pot ser perquè el preu dels graus han de cobrir entre un 15% i un 25% del cost. Els màsters entre un 40% i un 50%
A mi em sembla tot una bajanada. No hi ha dades publiques, els estudiants estan pagant preus molt diferents en llocs diferents de l’estat amb costos que no són molt diferents. Estic segur que si fem la comptabilitat com cal, ho podem fer. Per altra banda, res no contradiu que el preu sigui un i es doni una beca general per cobrir la diferència. Ganes de dir bajanades.
Ara toca treballar per uns preus socialment justos i una universitat per a tothom.
Això no es fa amb vagues idiotes, no dic ara com es fa. Si a algú l’interessa ja sap on sóc.
Enric, em sembla interessant mantenir els màsters com a components d’un sistema educatiu públic; tanmateix la realitat ens avisa que cada cop és més difícil fer-ho.
Des del punt de vista de la demanda, el preu del màster està modulat per l’ocupabilitat que proporciona als seus estudiants. Un màster barat que no condueix a una millora de l’ocupació dels estudiants pot resultar molt car, perquè el temps també té un valor important.
Dit d’una altra manera: el govern hauria de fer esforços a finançar matrícules universitàries o en crear millors condicions per a l’ocupabilitat dels titulats? La segona opció no té perquè anar en contra de la universitat.
Però, el que és més interessant és veure-ho des de l’òptica de l’oferta. Amb un sistema de preus públics, caldrà pensar en com es promouen programes d’alta qualitat que competeixin amb els de les millors universitats del món. Sense això, el sistema pot anar en la direcció contrària.
Ep! i cal estar alerta, perquè un programa car no és sinònim de programa excel·lent, pot ser justament al contrari.
En definitiva, de vegades el preu no ho és tot.
Josep,
Sí, però la majoria dels màsters que es fan no serveixen per a res. Són un requisit per a fer el doctorat. Els estudiants, enganyats, per la propaganda, pensen que els aporta alguna cosa. De fet el mercat sembla demanar-los. No té sentit fer un curs més mal dissenyat. Cal plantejar què i com. Aleshores parlaríem de preu i demanda.
El problema és fer una cosa a preu públic car que no val per a res. Ho trobo una estafa.
Jo als meus estudiants els aconsello que no llencin els diners tret que vulguin fer la tesi.
El Govern el que ha de fer és pensar i crear les condicions. Anem a remolc del que volen alguns departaments sense cap política pública.