Enric I. Canela
Llegeixo grans reflexions sobre els grans problemes de la universitat, com ara El deterioro de la Universidad. Sembla que ens hem de fustigar tots perquè un decret admet graus de tres anys. Les privades se’ns menjaran, la gent triarà graus de tres anys més barats, etc. Apocalíptic.
Jo no acabo d’entendre quina obsessió per creure que tothom és idiota. Això sí, les universitats hauran de reflexionar sobre com afrontar el canvi. Hi haurà universitats de llocs petits que es creuran que poden fer com les de les grans ciutats. Universitats que no s’adonaran que cal acostar-se al mercat en alguns casos i en altres no.
Clar, la secretària d’Estat, Montserrat Gomendio, diu que els títols s’han d’adaptar al mercat. Diu que l’informe PIAAC de la OCDE mostra que el nivell de competències dels estudiants espanyols està per sota del d’altres llocs i que els títols tenen menys valor. L’informe PIAAC el que fa és analitzar els coneixements de les persones de 16 a 65 anys. Això no té massa a veure amb els titulats universitaris. Si que és cert que hi ha països on el coneixement de matemàtiques dels batxillers és superior a la dels titulats universitaris espanyols. Això no desmereix la universitat, desmereix l’ensenyament de secundària. Per altra banda, si mirem les matemàtiques que saben els estudiants de magisteri i l’amor a aquesta disciplina, ens adonarem que no és un problema que causi la universitat, la universitat el pateix.
Això vol dir que s’han d’adaptar el títols al mercat? No. No ho han de fer? Depèn. Algú creu que els metges s’han d’adaptar al mercat? I els advocats?