Enric I. Canela
No és la primera vegada que comento que fer rànquings és un negoci per alguns i un exercici d’autosatisfacció per a altres. De fet ara fa gairebé un any vaig escriure Rànquings, un nou negoci, ho feia en relació a l’U-Multirank. En aquell article feia referència a l’U-Ranking i escrivia: També tenim el de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i el BBVA. Aquest , que aquesta setmana passada va ocupar molt a la premsa, ni me l’he mirat. Llegint els titulars, ja n’he tingut prou, he pensat que no servia per a res. A més, no tinc el més mínim interès amb les comparacions amb les universitats espanyoles.
Ara hi ha tornat. Avui es veu que ‘U-Ranking’ ha estat presentat al públic, l’edició 2015. Com he escrit, no m’interessa gens la comparació amb les universitats espanyoles. Vivim en un món global i convé mirar més enllà dels Pirineus.
Menys encara quan els rànquings estan fets per a què alguns surtin bé. Aquest rànquing presumeix d’introduir aspectes de transferència de coneixement. Bé, res a dir. La transferència de coneixement és bàsica. Segurament és més important una patent que no serveix per a res que els convenis de recerca en sectors social exclosos. Segurament aquesta patent no la podem comparar amb estudis de paisatge urbà.
També és clau fer rànquings centrats en la productivitat. Tothom sap que si una universitat té estudis que contribueixen poc a les publicacions té una productivitat més baixa.
Total, una gran feina absolutament efímera que no serveix per a res. Seguiran manant els rànquings de Xangai, THES i QS. Si volem parlar de productivitat tenim els excel·lents treballs d’Scimago (veure Les universitats catalanes milloren al rànquing d’Scimago 2014).
Malauradament encara ha de fer camí el Best Global Universities Rankings d’U. S. News (veure El rànquing Best Global Universities torna a deixar Catalunya al capdamunt), possiblement el millor. Prefereixo ser líder en el rànquing de Xangai i en el d’U. S. News que en aquest.