Enric I. Canela
Enric Fossas, rector de la UPC, fa unes mesurades, molt mesurades, declaracions a “el diari de l’educació” del Saló de l’Ensenyament. Parla de moltes coes però no defuig les respostes a les preguntes més “de moda” en aquests moments. L’estructura de 3+2 i els preus. Destacable quan diu que una universitat mitjana d’alguns països té més pressupost que el que destina la Generalitat a totes les universitats. Greu, molt greu. En part ho disculpa políticament quan diu que: L’administració, els partits polítics que governen en cada moment tenen un cert ideari, tenen un pressupost que és finit, i a partir de l’ideari i del pressupost distribueixen partides en funció dels seus criteris. En alguns països la universitat té un 1% del PIB, en alguns altres arriba el 2% i en els altres països al 0,5%, i això no és altra cosa que ideari polític aplicat al pressupost.
També destaco la eva crítica als preus públics: un estudiant de Berga que vulgui fer un màster a Barcelona segurament li surt més a compte fer el mateix màster a Berlín o a Estocolm, perquè el màster li sortirà de franc a tots dos llocs i tindrà ajudes per manteniment, transport i habitatge, cosa que aquí no passarà. Ni per manteniment, ni per transport, ni per habitatge, i el màster no li sortirà barat, sortirà per 3.000 o 6.000 euros com a mínim.
Segurament, mi no ho pogut comprovar, tenim una gran coincidència en els plantejaments.