La internacionalització de la universitat catalana

Enric I. Canela

Arran de les declaracions del director general d’Universitats, Lluís Jofre, en relació a la captació d’estudiants estrangers (veure Apujar els preus dels màsters per als estrangers podria no ser un negoci) he fet bastants comentaris sobre el tema. Voldria explicitar per escrit algunes de les meves idees.

1.- La internacionalització de la universitat catalana és necessària i urgent.

2.- Internacionalitzar els graus és més difícil que els màsters. Graus en espanyol per atreure estudiants hispanoamericans té poc sentit. Graus en anglès per atreure estudiants d’altres contrades, no massa. En general, quan algú viatja fora per fer una grau en anglès no tria un país que no tingui l’anglès com a llengua pròpia. L’atractiu dels graus que fem sumat a l’atractor Barcelona no podrà compensar això.

3.- Internacionalitzar més del que ho estan els màsters no és fàcil. És imprescindible canviar l’enfocament de la majoria. Molts màsters estan destinats a cobrir els crèdits per la tesi doctoral. Cal classificar els màsters i dissenyar un política d’internacionalització clara. Tenim pocs prou atractius per resistir la comparació de preus. Si mirem preus dels nostres Màsters i veiem que els dels països europeus, a les universitats millors, són molt més barats pels ciutadans de la UE, ens hem d’amoïnar. Als ciutadans extracomunitaris alguns els costen més cars, però no tots.

4.- La Generalitat sembla tenir el propòsit de fer-nos cobrar encara preu més alts, un suposat cost real. Crec que no vindran estudiants a aquests preus. Actualment el preu frena la vinguda d’estrangers i les universitats hem optat per no cobrar tot el que podríem. No tinc totes les dades però estem per sobre del que estan disposats a pagar els estudiants que podrien venir de fora.

5.- El gruix dels diners que deixarien els estudiants estrangers no és la matrícula. Com a governant estaria disposat a eliminar les matrícules per tal que vinguessin a llogar habitatges i comprar menjar. No subvencionen els governs les línies aèries? És interessant l’estudi del Regne Unit: The impact of universities on the UK economy. No tant per seguir la política de preus britànica, a hores d’ara no ens podem comparar, sinó per analitzar els ingressos directes i indirectes. També hi ha un bon estudi d’Escòcia, més antic, on tenen un política de preus ben diferenciada d’Anglaterra.

6.- Recordo que fa uns anys es va crear la International Graduate School of Catalonia (IGSOC). Podeu veure la història a La International Graduate School of Catalonia (IGSOC): Un instrument per a la internacionalització del sistema universitari català, publicat al número 2 (octubre del 2003) de la revista que edita el DURSI “Coneixement i Societat” escrit per Abelard Vilardell Jové, director Executiu de la IGSOC. M’he referit a aquests temes a Màsters internacionals i Roda el món i torna al món, això si tard. En aquell moment es van intentar finançar els estrangers per a què vinguessin a les nostres universitats. Crec que és una política més encertada incentivar que vinguin, si més no un tems fins crear-nos una marca.

7.- És cert que Barcelona és atractiva per als estudiants estrangers. Podeu llegit la meva reflexió a L’Econòmic Els estudiants estrangers volen venir a Barcelona, del juliol del 2013. Allà ja deia que compta amb els preus. La vaig publicar arran de la publicació del document The Bank of Communications Sea Turtle Index
i que porta com a subtítol: Avaluació comparativa dels possibles rendiments de la inversió en l’educació internacional. Malgrat aquesta atracció tenim molts problemes que explicita l’estudi. No els hem resolt.

8.- No comentaré que considero desmesurat, discriminatori i estrany a Europa el preu que han de pagar els estudiants catalans per assistir a la universitat. Podem, respectuosament, entendre que el Govern no pugui fer gaire més. Deixo que llegiu que diu Enric Fossas, rector de la UPC, sobre el tema (veieu Enric Fossas en defensa de la universitat pública). El meu pensament, comprensiu, s’assembla, ell és rector i la seva opinió té més impacte. Estem parlant de política, política social i economia del coneixement.

Conclusió: Lluitem per internacionalitzar les nostres universitats i els nostres estudis, però analitzem amb cura com ho hem de fer.