Enric I. Canela
The Economist pública un excel·lent reportatge sobre la universitat, diu i ho és, un reportatge especial. Els articles són:
- Excellence v equity
- Top of the class
- A pearl in the desert
- Mix and match
- A flagging model
- Not classy enough
- Having it all
També, fora del reportatge, publica:
Lògicament no faré un resum de tot això. Hi ha aspectes de caràcter general, però està tot molt centrat a EUA. Puc dir que el reportatge és “intens” i que té una clara intencionalitat.
La societat del coneixement requereix una universitat per a tothom. En els països més desenvolupat, anar a la universitat indica més guanys, però quan més desenvolupats són, menys diferència. Parla de MOOCs i de moltes coses, però no sembla que, malgrat els comentaris, això aporti res quan a donar títols per a tothom.
Destacable que en l’anàlisi dels millors, ni som ni se’ns espera. Un bon article sobre rànquings ens mostra algunes raons, entre elles que malament farem res sense capacitat de contractació. Uns quants ICREA ens permetran treure pit, però no avançarem gaire en la societat del coneixement. La inversió per ser-hi és imprescindible, sense farem articles dient que som molt bons, però poc més.
Només una dada, treta de l’article The Challenge of Establishing World-Class Universities. Les millors universitats tenen més quantitat de graduats respecte als pre-graduats que nosaltres. De diners no en parlaré, els articles sí.
Per cert, no ens amoïnem amb els rànquings idiotes, com diu Ellen Hazelkorn al seu llibre Rankings and the reshaping of higher education. The battle for world-class excellence, hi ha més de 150 rànquings, sempre, com fan alguns, podem inventar un per ser els primers.