Enric I. Canela
El diari ABC publicava diumenge un article que titulava Las recetas de los campus españoles para escalar en los rankings mundiales. La redactora, Esther Armora, em va entrevistar fa uns dies. Recull prou bé les idees que li vaig transmetre, suposo que les de tots els companys entrevistats. Només rectifico un aspecte. Diu que jo li vaig reconèixer que la Guia de bones pràctiques per a la participació de les universitats espanyoles en els rànquings internacionals (veure Bona guia per millorar en els rànquings universitaris) havia estat útil. Impossible, li vaig dir una cosa així com: serà útil, està ben feta. No ens pot haver estat útil de cara als rànquings perquè l’han publicat fa escassament un mes. Vaig comentar que nosaltres fem les coses que diu la guia i que pot ser útil als que no les fan.
La conclusió és que hem aplicat una economia de resistència però no aguantarem gaire més. Com indicava a la redactora, en quatre dies tots jubilats. On és el recanvi? Tenim un govern espanyol que vol cremar la universitat. Les acadèmies són més barates. Cristóbal Montoro deu pensar que és millor l’Acadèmia Pérez que la Universitat de Barcelona (per citar la meva). Aquest any, glòria, una taxa de reposició del 50%, em millorat, estàvem al 10%. Cal ser un gran ignorant per fer això. Espanya haurà d’aguantar aquesta gent fins final d’any. No sé què tindran, però pitjor impossible.