Enric I. Canela
Ahir va sortir l’U-Multirank. No en vaig fer comentaris. La raó, senzilla, les vegades que vaig intentar connectar-me no funcionava l’accés. Avui sí. Me l’he estat mirant amb força detall i he considerat universitats de diferents llocs. Hem ratifico en el que he comentat altres cops. No m’agrada gens. És la segona edició. Diuen que ofereix una imatge completa de la diversitat de resultats de les universitats, proporcionant als usuaris dades en cinc dimensions: l’ensenyament i l’aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixements, l’orientació internacional i el compromís regional, per als seus set àmbits d’estudi : enginyeria elèctrica i mecànica, ciències empresarials, i física; i nous en aquesta segona edició, psicologia, informàtica, i medicina.
Té grans propòsits però una gestió deficient i, al meu parer, poc criteri. Expliquen les múltiples coses que es poden mirar, però crec que no aporten res i compliquen molt la lectura. A qui li pot servir aquest rànquing? Només veig a les universitats per explicar-los esbiaixats a les agències de premsa.
Posaré un exemple de mala gestió. Hi un apartat que és: “External research income. La Universitat de Barcelona surt amb 12,96 milions d’euros i la UAB amb 20,94 milions d’euros. La diferència potser està bé, no m’importa ara. La de Castilla – La Mancha va obtenir, diu, 32,61 milions d’euros i la Pontificia de Comillas 33,26. La Universitat de Vigo 58,8 milions d’euros i la UPF 120,62. Sense desmerèixer cap universitat, ja es veu que això és una majúscula estupidesa. Desconec les dades reals, ni com cada universitat gestiona aquest apartat, però la bajanada és enorme. Quan es té interès en fer coses d’aquestes, el que no es pot fer és publicar coses que a simple vista ja es veu que no poden ser.
Un altre cas: “Income from private sources”. La Universitat de Barcelona obté, diu, 5,2 milers d’euros per professor ETC . La Pontificia de Comillas 57,79 i la UOC 191,65 milers d’euros. Potser, però una lectura així distorsiona. Trobem en el primer lloc de la Unió Europea la Universitat de Bocconi, una universitat privada de Milà dedicada al sector d’administració d’empreses i comerç. Segurament estan bé aquestes dades. Idea: no hi posem professorat i ens dediquem a fer informes…No sé si calen alumnes.
En alguna cosa Harvard està per sota de la Universitat Antonio Nebrija. No dic que no sigui cert, però dubto que saber això serveixi per emetre un judici útil per a algú. La Universitat de Vilacansada és la que té emet més correus electrònics per estudiant. I?
Amb aquest rànquing em passa com en un examen en el que un estudiant ha de calcular el pH d’una dissolució d’àcid clorhídric, fa operacions i li surt 9, un pH bàsic per a un àcid. No pot ser. Se li acaba el temps. Què hi pot fer? 1) Dir que ha fet les operacions i li ha donat 9, que no pot ser perquè és un àcid i que no li dóna temps de repassar on és l’errada¸ 2) deixar-ho en blanc i 3) escriure 9. En el primer cas miraria les operacions i ho valoraria; en el segon li posaria un zero de la pregunta i seguiria amb la resta de l’examen; i en el tercer li posaria un zero de l’examen sencer. Aquest rànquing bé a ser el tercer cas.
Vaig estudiar U-Multirank quan feia la tesi. Llavors estava en període de gestació, però la idea (si més no, en aquell moment) no era fer comparacions entre universitats, sinó donar una visió des de diferents angles d’una universitat o d’un sistema universitari.
Precisament el que em va agradar de la iniciativa és que no estava encarada a comparar, sinó a donar una idea global d’una institució i de en quines àrees de la seva activitat posava més el focus. Això havia de servir especialment als estudiants i investigadors, per tenir més elements de tria.
L’apartat de comparacions en tot cas no em mereix gaire interès: hi ha altres eines amb més recorregut i segurament més fiables, tot i que en principi (no sé si encara ho fan així) les dades les aportàven les pròpies universitats.
En fi, només aquesta reflexió sobre una eina que crec que és molt útil, pero no per comparar.
Albert,
Gràcies pel comentari i anàlisi. Justament crec que això que dius no ho fa bé. Sóc plenament conscient que no pretén ordenar i que el concepte “multirank” té a veure a moltes ordenacions o valoracions. He posat un exemple, en el text, en el que les dades són absurdes. Crec que està, senzillament, mal fet.
A mi no em sembla del tot malament la idea, però s’han de fer bé les coses. Quan es mesuren cites bibliogràfiques les dades estan contrastades, però quan la informació l’aporten les universitats no.
Si coneixes la feinada que tenen els estadístics de l’OCDE per fer les dades coherents veuràs que aquest rànquing és incoherent.
Per altra banda, hi ha informacions que no tenen cap sentit i sobren completament.
Ell projecte era ambiciós, però fer les dades coherents més enllà de les seves forces.
No és per comparar i podria estar bé si les dades fossin correctes, que no ho són.
Records
Enric,
El predomini de rankings internacionals que primen els valors absoluts i es basen en dades bibliomètriques, les mes contrastades internacionalment, es molt notable. El U-Multirank introdueix indicadors que reflecteixen millor, crec, les diferents missions de les universitats i ho fa amb la seva immensa majoria amb indicadors d’eficiència. La dificultat, com apuntes, rau en que tot i la precisió en la que es demana la informació aquesta, finalment, es roporcionada per les mateixes universitats. Buscant un símil crec que el U-Multirank es mes una marató que una carrera de velocitat. Successives edicions haurien de d’augmentar el numero d’universitats participants, els àmbits considerats i la qualitat de la informació generada. En la mida en que això sigui així acabarà sent una eina molt adequada per orientar l’actuació de les mateixes universitats. Respecte al que apuntes només dir-te que l’indicador “external research income” no es defineix en termes absoluts sinó en termes relatius al PDI ETC de cada universitat com s’esmenta en el Indicator book.