Enric I. Canela
Ahir dia de balanç i propostes de futur. Catalunya invertirà 132 milions d’euros del FEDER en recerca, un 55% més que durant el període anterior.
Durant el període 2007-2013, Catalunya ha realitzat 55 actuacions en infraestructures d’R+D+I i transferència de tecnologia gràcies a un cofinançament de fons FEDER de 102,6 M€, que s’ha traduït en una inversió pública global de 205,1 M€. La inversió global és sempre el doble del finançament FEDER, ja que aquest fons europeu cofinança els projectes al 50% a Catalunya. Les actuacions han beneficiat directament a 48 institucions, tot i que hi ha altres 104 institucions potencialment usuàries. Castellà ha subratllat “l’impacte rellevant per Catalunya de fons FEDER que ha suposat la creació de 1.558 llocs de treball”.
En el proper període les coses haurien de ser diferents. El nou programa operatiu 2014-2020 preveu una inversió total a Catalunya de 868,4 M€, dels quals 808,4 M€ provenen del programa operatiu orientat a la inversió en creixement i ocupació, i els 60 M€ restants corresponen a la Iniciativa PIME per al foment de competitivitat de les petites i mitjanes empreses.
Què vol dir? Que l’enfocament ha d’anar a la transferència de coneixement al sector productiu i a crear valor afegit i no la recerca pura. Concretament, el programa operatiu de Catalunya s’ha dissenyat amb l’objectiu de finançar projectes i actuacions en un doble marc: d’una banda l’Estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020); i, de l’altra, l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) que defineix les polítiques de recerca de Catalunya per al període 2014-2020. Aquestes estratègies identifiquen els àmbits prioritaris d’actuació de les polítiques públiques per assolir els objectius Europa 2020 de creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
Podeu llegir el detall de la informació.
Tot i la participació, teòrica, de tots els agents, intueixo una descoordinació entre els diferents departaments del Govern.
Probablement el desenvolupament estratègic requeria d’un comandament únic a presidència.