Enric I. Canela
Ahir La Vanguardia ens deia: La UB reconeix que suposa un gran esforç ser al ‘top 200’ amb les retallades. El pressupost minva la competitivitat de les universitats espanyoles als rànquings. Es refereix al rànquing de Xangai (veure La UB continua entre les 200 millors universitats del món i Abans de parlar de rànquings, millor informar-se).
El rector de la UB, Dídac Ramírez, davant la pregunta: És un mal resultat per a les universitats del país? Diu rotundament: “Ni molt menys”. I continua amb els seus arguments: “Al món hi ha 25.000 universitats, i situar-se entre les 200 millors significa estar entre l’1% de més qualitat; i si mirem per branques de coneixement, la nostra facultat de Medicina està al lloc 75, per davant de la Universitat de Frankfurt, la Catòlica de Leuven, la de Tòquio o la de Davis (Estats Units)”. Tot això, reivindica Dídac Ramírez, “amb un pressupost molt més petit que aquestes universitats, amb la llosa de les retallades al damunt; l’esforç que hem realitzat per mantenir-nos a dalt ha estat enorme”.
No diu el diari que el rector hagi dit: la norma espanyola i la burocràcia són una llosa.
A banda d’això. Avui s’ha fet públic el document complet, que podeu aconseguir a l’enllaç. Si us entreteniu amb les dades, veureu on quedaria Catalunya sola. Feu comparacions. En el lloc 24 (un universitat en el grup 151-200, dues en el grup 201-300 i una en el grup 401-500. Quatre entre les 500 primeres.. Altres estarien pitjor. I no podem contractar premis Nobel.