Enric I. Canela
José Ignacio Wert, ex-ministre, sortosament, es va inventar una història sobre la discriminació de l’espanyol a Catalunya i sobre els pobres nens que no podien ser educats en espanyol. Una sèrie de tribunals, basant-se en lleis inspirades en el franquisme donaven la raó a aquesta teoria.
Amb una mentalitat centralitzador i enemiga de Catalunya i de la seva personalitat va fer una llei d’educació, tenint sempre present com reduir les competències del Parlament i el Govern i de com pertorbar l’ensenyament en català.
Aquest any, amb la cua entre cames, fan marxa enrere en els ajuts a l’ensenyament en espanyol. Els pares catalans no són estúpids i veuen que el model d’immersió català és una riquesa i que els seus fills saben català i espanyol. Els discriminats són els dels pares “rars” que volen aïllar els seus fills i es posen contra tot un país.
Els retrògrads franquistes ploren (Sin voluntad política para atajar la discriminación del castellano en Cataluña i Rajoy asume el fracaso de Wert y corta las ayudas al castellano)