Haurem de disposar d’un nou model de preus universitaris

Enric I. Canela

Avui La Vanguardia publicava un reportatge que titulava la Universitat catalana és la més cara d’Espanya. És un bon treball on es toquen diferents punts sobre la nostra universitat.

Crec que val la pena una lectura del treball. Jo ni molt menys no el reproduiré ni tornaré a exposar les meves discrepàncies amb el model universitari català. Puc dir que el tema financer seria, en part, diferent si tinguéssim un recursos, el nostre Govern, suficients per dotar adequadament la universitat.

De totes formes, avui, cal plantejar-se el futur. Algunes coses suggereixen que tot podria seguir igual si Catalunya assoleix la independència. Jo crec que no, que no serà així. Només diré una cosa que és molt original a casa nostra. El preu públic. Les matrícules tenen el que es designa legalment com a preu públic: vol dir que ha de cobrir el cost. Deixant de banda si els costos que diuen són o no correctes, que no ho són, cal més transparència, hi ha una altra cosa a considerar, preus diferents de les diferents carreres, segons la interpretació de la majoria de les comunitats autònomes. Crec que no hauria de ser un preu públic, hauria de ser una taxa, com erròniament diu la premsa (el mateix diari publica un editorial que titula Taxes universitàries a l’alça). La taxa no està relacionada amb el cost i hauria de ser idèntica per a totes les carreres.

Hi ha molt més que haurien de canviar. A més el sistema no és just. Injust és que un estudiant de Geologia pagui més que un de Periodisme, o no? Deixo, reitero, de banda el preu en euros. Estic segur que ho podem compartir amb els actuals responsables polítics de les universitats. El diari, a l’editorial, diu: El corol·lari de tot aquest fenomen és que, al segle XXI, la societat espanyola sembla que es dirigeix altre cop cap a una universitat només per als estudiants amb famílies que poden pagar-los els estudis, la qual cosa resulta, a més d’injust, una regressió social.

En parlaré un altre dia.