Enric I. Canela
Llegia que la UPF implanta un grau obert pioner a Espanya perquè els alumnes puguin tastar diferents carreres La formació individualitzada s’inspira en el model nord-americà. Es tracta d’un grau obert, sense un currículum predeterminat, cosa que implica que cada alumne escull les assignatures segons el seu propi interès i dissenya l’horari d’acord amb els seus tutors.
A mi, el model, per disciplines de ciències socials i humanes m’agrada. De totes formes li trobo un seriós inconvenient. Cal un sistema de tutors molt ben preparat i un nombre d’estudiants petit. No és adequat per al model docents de les universitats del país tret que tinguessin un finançament molt més elevat. La UPF es troba en millors condicions.
Què caldria? Alumnes formats per estudiar pel seu compte i no només a agafar apunts, estudiar dels apunts i examinar-se sense mirar-se altre cosa que els apunts. Una reducció de les hores docents, lectives, i és hores d’estudi individual. Investigadors en formació en més nombre dedicats al suport dels estudiants. Són tres coses, les mínimes.
La fonamental és el canvi de mentalitat d’una part substancial del professorat i més decisió dels polítics, universitaris i no universitaris.