Enric I. Canela
El govern espanyol ha reaccionat al Manifest de Ciència pel Sí: Una bona oportunitat per a la nostra ciència. Diu Carmen Vela, secretària d’Estat d’R + D + I que el PIB de Catalunya és un 20% [del total espanyol] i rep el 25% dels fons estatals per a ciència. Aquestes afirmacions que s’esbiaixa en contra d’una determinada comunitat autònoma, en aquest cas de Catalunya, són absolutament errònies, diuen.
Bé, cal llegir bé tot i posar sobre la taula totes les dades. La política d’R+D+i espanyola és miserable, malgrat el que ha fet Carmen Vela. Ho ha intentat tot, però el govern espanyol, diguem Gargamel Montoro, és contrari a la ciència. Particularment no em passa pel cap criticar Carmen Vela, Cristina Garmendia o Jorge Barrero, lluitadors per la ciència. Ells ho lamenten tant com jo i ho han patit més perquè són o han estat al peu del canó i no poden o no han pogut solucionar les coses. A Catalunya farien encara més feina. Barrero ja parla de la dècada perduda per la ciència. Veureu com tira Cotec amb Garmendia i Barrero.
És cert que Catalunya rep més del que en un repartiment proporcional al PIB rebria, passa a Europa també. Rebem més, però per resultats.
El que diu i volem dir en el Manifest és que en un país que aposti per la ciència les coses serien molt diferents. Espanya ha apostat en comptadíssimes ocasions per la ciència i quan ho ha fet, ho ha fet sense continuïtat. Ara estan les coses al nivell del 2003. Sortosament Catalunya té un sistema sòlid de recerca i universitari. Aquest manifest, si li traiem connotacions polítiques, el signarien els científics de tota Espanya.