Enric I. Canela
Diu Richard Holmes que Times Higher Education (THE) han anunciat oficialment la metodologia que segueix el World University Rankings que faran públic la propera setmana. Segons explica Richard Holmes, hi ha alguns canvis, tot i que, opina, els principals problemes segueixen sense abordar-se.
1.- Les dades que faran servir enguany són les de Scopus en comptes de les de Thomson Reuters. La base de dades Scopus és més inclusiva – cobreix 22.000 publicacions en comparació amb els 12.000 de Thomson Reuters – i inclou més publicacions de països que no parlen anglès així que això pot donar un avantatge a algunes universitats d’Europa de l’Est i Àsia.
2.- Han tractat de fer l’enquesta de reputació més inclusiva. Van afegir sis llengües a l’anglès en què la feien sempre, per reduir el biaix cap a EUA.
3.- 649 publicacions que tenen més de 1.000 autors, principalment en la física, no es comptaran per a l’indicador de cites.
4.- L’indicador cites es dividirà en dues parts que tindran el mateix pes. Una meitat tindrà la “modificació regional” i l’altra no. La “modificació regional” consisteix en dividir la puntuació d’impacte de les cites d’una universitat per l’arrel quadrada de la puntuació per al país en què es troba. En edicions anteriors d’aquest rànquing aquesta modificació li va donar molts punts a les universitats en els països baixos de puntuació com ara Xile, Índia, Turquia i Rússia.
És probable que les institucions com la Universitat de Bogazici, Universitat de Panjab, Universitat Tècnica Federico Santa María i Université Cadi Ayyad, que s’han beneficiat de contribuir a les mega-publicacions com els que emana del projecte Large Hadron Collider, veuran exclosos aquests treballs de l’indicador de cites. A més, es veuran afectats negativament per la modificació de la modificació regional.
És possible que aquestes universitats puguin obtenir una compensació en forma de més respostes a l’enquesta de la reputació o les xifres de publicacions superiors a la base de dades Scopus, però no és probable, diu Holmes. Sospita que alguns dirigents universitaris estaran tristos dijous, quan surti el rànquing.
Hi ha una altra cosa que no es pot oblidar. Les puntuacions publicades per THE no són dades sense processar, sinó que són puntuacions estandarditzades derivades de les desviacions estàndard i les mitjanes. Com que estan incloent més universitats en el rànquing d’aquest any i ja que la majoria d’elles tindran baixes qualificacions en la majoria dels indicadors, es desprèn que les puntuacions mitjanes globals d’universitats classificades cauran. Això tindrà l’efecte d’augmentar les puntuacions estandarditzats dels 400 o més universitats que puntuen per sobre de la mitjana. És probable que aquest efecte variarà d’indicador a l’indicador i així les puntuacions globals finals serà encara més impredictible i volàtils.
2 thoughts on “Novetats en el World University Rankings de Times Higher Education (THE)”