Enric I. Canela
Divendres vam inaugurar el curs a la Universitat de Barcelona. Potser comenti alguna cosa més, però ara només voldria referir-me e la magnífica lliçó inaugural del curs acadèmic 2015-2016 que va impartit el company i amic Joaquim Prats. Es titula La crisi de l’educació no és tan sols una crisi d’educació.
Als que us interessi l’educació us recomano la lectura. Ha fet la lliçó un gran expert, acostumat a tractar les dades i a valorar els resultats. La crisi de l’educació no està a l’escola, està fora de l’escola. No cal fer el lluç anant cada mes a Finlàndia a veure com fan les coses. Aquí no farem iglús, doncs igual. Amb la nul·la implicació social dels pares i societat, amb el menysteniment als mestres, amb els horaris infernals que tenim i amb al TV que tenim, amb la formació deplorable que tenen els mestres només crearem indocumentats.
L’amic Prats no diu exactament això. Ell en sap i jo no. Jo només em queixo. Si un va al Parlament i escolta alguns diputats ja veu que és complicat. Vaig anar a un debat el 9 de setembre sobre la universitat i la recerca. Uns “experts” de les candidatures ens parlaven del tema. Vaig titular: La universitat i la recerca de Catalunya mereixen més respecte.
Amb polítics d’aquet nivell no es pot anar endavant. Lamentable.
One thought on “El mal sistema educatiu que patim”