Enric I. Canela
Llegia que el Consell de Govern de la UPC va aprovar el 12 de novembre un acord per encetar el procés legal de dissolució de la Fundació Parc UPC, que planteja també proposar a les persones que hi treballen la integració voluntària a la Universitat.
L’acord per començar el procés de dissolució de la Fundació Parc UPC és conseqüència de la internalització de l’activitat que duu a terme la Fundació. Aquesta activitat continuarà i es durà a terme des de la mateixa UPC. A les persones que treballen actualment a la Fundació Parc UPC se’ls oferirà la possibilitat d’integrar-se a la Universitat amb un contracte de personal de suport a la recerca, finançats amb els ingressos generats pel Parc UPC.
La Fundació Parc UPC es va crear el 2099, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament social, econòmic i cultural en el seu àmbit territorial d’actuació, i servir als objectius de la Universitat Politècnica de Catalunya en el foment de la recerca i la innovació i l’impuls a la seva difusió; la prestació de serveis científics i tecnològics a institucions i empreses públiques i privades, el foment de la cultura de la innovació i l’emprenedoria, i el suport a la creació d’empreses basades en el coneixement.
Això és la marxa enrere que s’està duent a terme en moltes administracions públiques. Una externalització per poder prendre decisions de manera més àgil. Ara hi ha nous mecanismes. No és que es puguin prendre decisions més àgils des de la matriu, universitat, el que passa és que es les normes espanyoles també han complicat la vida a les fundacions.
El dibuix és el símbol de l’administració espanyola.