Enric I. Canela
Fa uns dies es va publicar una entrevista amb la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació. L’entrevista és la conseqüència de l’aprovació de l’Agència Estatal de Recerca (veure L’Agència Estatal de Recerca al BOE).
Destaco l’aspecte relacionat a la independència política de l’Agència. Diu: Això dels vaivens polítics jo no sé molt bé què vol dir quan es parla d’independència. L’Agència Estatal compleix la llei d’agències, és a dir, té una administració diferent, però lògicament dins de l’Administració General. Sorgeix amb un Reial Decret, amb una memòria, un estatut i té una estructura. Té un consell rector i un director. El consell rector té una presidència que ocupa la persona que ocupi el més alt càrrec de la R + D, que a hores d’ara seria jo. Però té un director que és director executiu. És un investigador o tecnòleg de reconegut prestigi que tingui capacitat de gestió en R + D + I. Aquesta és la persona que realment dirigeix l’agència. Hi ha també un Consell Científic assessor format per científics. El director tindrà un mandat de tres anys renovables. Estem pensant en un mandat de tres anys, precisament perquè no coincideixi amb el cicle legislatiu. Així manté d’alguna manera la seva independència. El Consell Rector tria qui és el director i com ho cessa. Aquesta estructura té certa independència.
Ja a llegireu.
Bé, però fins ara he vist com els directors del CSIC, també agència, s’han triat amb criteris polítics. Resulta que això no és el Regne Unit. A l’Estat espanyol la independència dels càrrecs no s’ha entès mai. Només cal mirar el Tribunal Constitucional.