Què farem amb els MOOC a casa nostra?

Enric I. Canela

Aquests dies el MOOC (Massive Open Online Course) han tornat a mi. Ho han fet per dues vies.

Una és el bloc de Miquel Duran al seu bloc Edunomia. Escriu: Els MOOCs en l’inici de 2016: la resistència del sistema en una societat líquida i Raons idealistes per muntar un MOOC.

L’altra és el Times Higher Education (THE) que publica Moocs: international credit transfer system edges closer.

Miquel Duran fa una sèrie de reflexions i conclou que, probablement, no estem prou preparats, professors i estudiants, per aprofitar tots els beneficis potencials de la societat del coneixement. Paga la pena llegir el que diu. Podem reflexionar sobre el que representa preparar una classe presencial i una via Internet. Pensem uns moments en un món obert en el que el estudiant no té perquè triar la classe del professor proper. Si ens limitéssim a la nostra llengua potser tindríem públic captiu, però si no és així… Amb qui competim i amb quins recursos.

Jo m’he mostrat sempre molt crític amb els MOOC perquè no he vist que els que els proposen tinguin els objectius que en teoria tenien els MOOC ni he vist finançament. No dic que no siguin una bona eina, però ara per ara, aquí, la veig com quelcom de suport fet per aquells que els agrada el tema. Sense un objectiu ni un pla, amb diners, no hi veig sortida. Seran entreteniments o, molt millor, innovació docent.

Diu els britànics que s’està plantejant una aliança d’universitats amb reconeixement de crèdits MOOC. Bona idea, més creïble. Quin cost tindrà per a l’estudiant?

Jo el que voldria veure és el pla docent, si se li pot dir així, d’un curs d’aquest i la memòria econòmica. Inversió, amortització, recursos humans en la impartició i seguiment i, naturalment, què paga l’estudiant.

Llegiu tot el que us enllaço, és curt.