Enric I. Canela
Llegia un curiós article sobre les hores que treballem els acadèmics: How many hours a week should academics work? Sembla que en general massa hores. A l’article apareix la pregunta de si s’obtenen millors resultats així. Sembla que l’opinió és que no. Parlem d’universitats anglosaxones i d’acadèmics que fan recerca.
Per què es treballen tantes hores? Moltes hores no són a la universitats, es fa la feina a casa, més encara quan la xarxa et permet fer moltes coses fora del lloc de treball.
La meva experiència és que ara no cal ser tantes hores al despatx, però estàs més hores dedicat a coses de la feina.
La conclusió és que sí, massa hores, la majoria voluntàries. Eficàcia? Cadascú sabrà.
Mentre la burocràcia de la administració segueixi augmentant, com per ex auditories Ministeri pels projectes, les reestructuracions sense sentit, els contractes programa, acreditacions, etc, serà impossible fer-ne menys. A no ser que un dia llencem la tovallola, i ens dediquem sols a fer docencia, moment en que la Universitat publica haura mort.
Els professors universitaris fem (per normativa i per vocació) docència i recerca. Aquesta dualitat té les seves conseqüències a nivell de temps.
És conegut, per exemple, que a l’hora de competir per subvencions no es té en compte la NO “dedicació exclusiva” dels professors universitaris a la recerca, el que comporta que no podem fer tan sols dedicació exclusiva a la universitat sinó que hem de fer dedicació “excesiva”.
És a dir, la propia característica “dual” del treball del professor universitari és la causa de la sobrededicació, més enllà del comentari totalment encertat de l’Albert Soler.
El tema mereix una anàlisi en profonditat i sobre tot comparativa amb la dedicació docent que els nostres col.legues tenen a d’altres països de nivell social comparable. Qüestió que no tan sols no s’enfoca des d’aquesta rigurositat analítica imprescindible, ni a nivell mediàtic ni pels “ents polítics”, sinò que es “despatxa” amb un titular simplista que hem vist en multitut d’ocasions: “Les universitats del nostre país no es troben entre les posicions……….a nivell mundial”
Pot ser els professors d’universitat hem de sortir de la nostra torre “d’ebori” i explicar el que fem i com ho fem i l’administració (digueu-me “utòpic”….) hauría de col.laborar publicitant la nostra feina “complerta”……
En relació amb el meu comentari anterior, voldria afegir el que la Dra Margarita Salas (entenc que no cal cap tipus de presentació…………..) va declarar en una entrevista al número 19 de la revista Unelibros (Octubre del 2009):
¨
“En algunas universidades los profesores tienen 240 horas de carga docente y yo siempre digo que en estas circunstancias los que hacen investigación además son héroes porque prácticamente no tienen tiempo” (sic)
Quan una persona com la Dra Margarita Salas, profesora d’investigació del CSIC (i per tant sense cap sospita “gremialista”) manifesta tan clarament la situació, crec que no cal afegir més paraules més enllà d’insistir en el “desampar i desconeixement” mediàtic que patim els professors de la universitat del nostre país.
Si alguna persona està interesada amb aquesta entrevista, amb molt de gust li puc fer arribar el PDF.
Jordi i Albert,
No cal que us digui que comparteixo tot.L’article de referència era de fora. Aquí les coses són encara pitjor. Les 240 hores són “nostres”. Tot plegat no té cap sentit i a sobre els idiotes que fan els titulars aquests que dius Jordi.
Res. Una desgràcia de difícil solució