Enric I. Canela
Porto uns dies una mica atrapat i amb més feines de les que voldria. Tinc massa coses abandonades, entre elles escriure. Ara, però, vull introduir l’article de Pello Salaburu, unes de les persones que més encerta (subjectivitat meva) en l’anàlisi universitària. L’article és ¿Tan mala es la universidad española? Sembla que, com jo, està cansat de comentaris despectius cap a la universitat espanyola.
Escriu: Una societat moderna i desenvolupada, com l’espanyola, disposa de bones empreses, i de magnífics empresaris, però alberga en el seu interior uns problemes estructurals que s’han convertit en endèmics.
Probablement, alguna cosa semblant passa amb les universitats, que també disposen de professorat ben preparat, d’instal·lacions i de laboratoris, però no poden desfer-se de molts mals que també són endèmics. En més d’una ocasió he sentit que les societats tenen les universitats que es mereixen, no pensem que hi ha zones franques en què sembla actuar la màgia. Encara que, ara que ho acabo d’escriure, no estic segur que no succeeixi el contrari: no serà que són les universitats que tenen les societats que es mereixen?
Genial el final, no?