Enric I. Canela
Carlos Andradas, rector de la Universitat Complutense de Madrid, és un home que podríem situar políticament a l’esquerre. Potser m’equivoqui. No m’equivoco si dic que és un professor universitari extremament intel·ligent i que estima la universitat. Ara el critiquen quatre eixelebrats que no tenen més criteri polític que el que han llegit en algun pamflet dels que defensen el model de països arruïnats i que mai no s’aixecaran sense moure’s a un model racional.
En defensa de la política de relació entre universitat i empresa, necessària per al desenvolupament de la universitat i la societat, ha escrit un article: La universidad pública ni se compra ni se vende.
Acaba: No, la Universitat Complutense ni es compra ni es ven. Però, com a rector, prefereixo una universitat implicada en el teixit social a una universitat aliena a la societat, encara que això ens obligui a pensar en com salvaguardem la nostra autonomia i els nostres principis de servei públic. Una Complutense que sigui percebuda com a útil pels ciutadans, a les portes empreses i institucions cridin per treballar junts per la qualitat de la formació i la investigació que realitzem. Una universitat pública, amb responsabilitat social, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i que suposi un servei per al progrés cultural, social i econòmic del nostre país.
Difícil és la situació, però els salva pàtries encara la fan més. Si us plau, que deixin la universitat i busquin feina, que facin alguna cosa útil i no gastin els diners dels contribuents evitant que la universitat funcioni.