Enric I. Canela
El proper dijous, 3 de març diferents grups d’estudiants de les universitats públiques catalanes, entre ells el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, han convocat una jornada de vaga per rebutjar el model de 3+2. La idea és que amb aquesta mobilització paralitzaran l’aplicació del 3+2. Podria ser també que provoquessin la retirada de Hillary Clinton de la cursa electoral dins del Partit Demòcrata americà.
Cal dir que aquesta vaga ve a ser com el Carnestoltes o el Divendres Sant, cada any a finals d’hivern o principis de primavera, cal fer una manifestació. Motius per perdre el temps sempre en trobaran aquests grups tan amoïnats pel bé de la humanitat. Clar que això és pitjor, és com el refredat o la grip, una llauna, però s’han de guanyar el cel.
Fixeu-vos com lloga tot a partir d’aquesta “perla” que hem rebut avui de la CGT de Universitat de Barcelona i de la CGT de la Universitat Autònoma de Barcelona. Diuen elles:
Fa massa anys que patim un profund desencís per la direcció dels canvis estant patint les universitats on treballem. Hem experimentat la seva deriva privatitzadora, veient com progressivament una part més gran de l’activitat de les universitats es transfereix a entitats privades i es mesura cada vegada més en termes de negoci. Estem vivint en la nostra pròpia pell com sota el nom de la governança s’implanten sistemes de funcionament cada vegada més jeràrquics, on no tots els treballadors/es són en absolut iguals i on es prioritza l’atenció a determinades posicions en detriment d’altres. En paral·lel, la precarietat d’una part del PAS i una porció molt important del PDI, lluny de decréixer, ha augmentat i ha esdevingut una característica estructural de les nostres universitats. A un ampli reguitzell de contractes temporals i inestables s’hi ha afegit una bossa creixent de personal interí.
Observem amb preocupació la reestructuració de departaments, facultats i altres estructures universitàries, que creiem que s’imposen més a partir d’una voluntat de reducció de la despesa que de criteris per a la millora del funcionament de la institució en termes de docència i investigació, o per a la millora de la situació dels treballadors/es. I alhora ens sentim profundament enganyats amb una docència amb grups excessivament massificats per a poder implementar els sistemes d’avaluació i d’innovació pedagògica que tant se’ns van prometre amb l’anomenat Pla Bolonya. Tot plegat mentre els i les estudiants paguen unes taxes que els darrers cinc anys han experimentat augments astronòmics i mentre la oferta de títols públics, especialment en els màsters, no para de decréixer.
En definitiva, pensem que el camí que volen fer recórrer a les universitats no és en absolut el nostre ni el de la gran majoria de la població. I prenem la paraula per, modestament, dir prou. No volem romandre espectadors passius i escèptics de l’escenari on es dirimeix el futur de les universitats. Prenem la paraula i ho fem activament. És per aquesta raó, que des de la CGT ens afegim a les mobilitzacions universitàries d’aquesta primera setmana de març. Coincidint amb la vaga d’estudiants, fem una crida al professorat i al PAS a implicar-se en aquest procés. Cal aturar aquesta universitat progressivament més mercantilitzada i fàbrica d’un pensament cada cop més domesticat.
Per les raons exposades, i en la mesura de les condicions de treball de cadascú, fem una crida a totes les treballadores i treballadors, PAS i PDI de les universitats públiques a afegir-se activament a la jornada de vaga estudiantil del 3 de març i, en el cas de la UAB, també dels dies 1 i 2 de març.
Salutacions d’una ment domesticada.
Enric,
Uf, això fa una mandra… Avui a la UAB ja hem començat la comèdia. Aquí, no un dia, sinó tres! Més desvagats que ningú. Després de la feinada d’acumular taules a les portes, ara els tenim escarxofats pels passadissos vigilant que algú no intenti aprendre alguna cosa.