Enric I. Canela
Cadascú té les seves fílies i les seves fòbies. Ara parlaré, només una breu nota, del rector Josep Maria Bricall i Masip. El dia 24 de febrer va fer 30 anys de la seva presa de possessió com a rector de la Universitat de Barcelona. Es va celebrar un homenatge a la Sala de Juntes. M’hagués fet il·lusió ser-hi, de fet hi havia d’haver estat. No em va ser possible perquè estava a punt d’entrar a un quiròfan. He llegit i m’han explicat com va anar però no és el mateix.
També vaig tenir l’oportunitat, ja a casa, d’escoltar-lo en una entrevista i una tertúlia que va organitzar Josep Cuní en “8 al dia”. Brillant.
Sempre he trobar molt enriquidora la conversa de Josep M. Bricall. He trobat que disposa d’una visió d’estat extraordinària i que cada frase que formula és un projecte.
A la Universitat de Barcelona va trobar un sistema en un Estatuts acabats d’aprovar sota la direcció del rector Badia i Margarit i el seu equip. Allà hi havia unes divisions, cinc, que agrupaven les facultat. El rector Bricall va desenvolupar un autèntic sistema de Governança. Ho va fer extraordinàriament bé. Diria que tothom ho reconeix.
Després, l’any 2003 tot va ser destruït. Interessos, que només qualificaré d’estranys i parcials, van trencar un model exemplar. Segurament, si simplifico molt, diré que la Facultat de Dret i la d’Econòmiques no estaven còmodes juntes. Solució? Carregar-se tot el sistema de governança i organització de la Universitat de Barcelona. Cost? Un enorme increment de la despesa i pèrdua de model. Alguns diran que no tinc raó. Pitjor per a ells.
Ara toca reconstruir alguna cosa diferent, per no molestar.