Enric I. Canela
El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, proposa simplificar el sistema de preus públics per tal que els alumnes paguin el mateix per les carreres i els màsters a les universitats públiques. L’any 2012, en plena crisi, el Govern del Partit Popular sent ministra José Ignacio Wert (només de recordar-lo tinc un disgust) va aprovar un decret de racionalització de la despesa educativa que va facilitar un canvi en les formes de pagament als campus públics. Un decret que va modificar la Llei Orgànica d’Universitats. Sistema PP, modificar lleis per decret.
La desgràcia és que el decret va ser ben rebut pel Govern català i va fer les carreres més cares del continent (tret de Letònia) amb un mecanisme injust que castigava segons el nom de la carrera. Enginyeria Química més cara que Química. Completament absurd.
Podria ser aquesta una oportunitat de millora. Els estudiants, però, en lloc de parlar de preus i mecanismes que permetin fer el sistema més just, potser no en un dia, parlen de l’absurditat del 3+2.
Preus iguals amb independència de la carrera seria igualtat. Les beques han de permetre l’equitat.