Enric I. Canela
Jesús Pérez Gil, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i membre de la Coordinadora de la Plataforma d’Investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, escrivia fa uns dies un article intemporal a el diari El País. Es tracta de ¿Quo vadis I+D+i, sin la universidad? Dic intemporal perquè a l’Estat espanyol la cançó és la mateixa.
També llegia un altre article d’Antonio Figueras, professor d’investigació a l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo i exvicepresident del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’article: Los milagros, los pactos y la ciencia en España. També intemporal.
Sabeu la faula de l’escorpí i la granota? Doncs això. Per què no funciona el sistema de R+D+i o la recerca és menystinguda a l’Estat espanyol? Perquè és la meva naturalesa, -diu l’escortí, i s’enfonsen tots dos.
Diu Jesús Pérez Gil: Segons dades de l’últim informe de la Fundació Cotec per a la Innovació Tecnològica, fet públic el passat any 2015, la universitat espanyola va ser responsable de prop del 57% de la producció científica del sistema nacional de ciència i tecnologia en el període 2009-2013. La pràctica totalitat d’aquesta producció va provenir de les universitats públiques.
Escrivia Antonio Figueras: Aquests dies, la investigació apareix tímidament en les negociacions i en els documents de les diferents formacions polítiques per aconseguir suports de cara a un nou govern. Un cop més, s’esmenta el famós pacte per la ciència del que els polítics ens parlen des dels temps de Josep Piqué al Ministeri de Ciència i Tecnologia. Ha de ser un pacte complicat perquè des dels anys 2002 i 2003, el maleït pacte apareix i desapareix com la bruixa dels guinyols amb gran ensurt per al públic assistent.
Argumentació completa i intel·ligent de Jesús Pérez Gil, també d’Antonio Figueras. Aquí va dirigida? La llegirem els que estem en la seva mateixa línia. Algú creu que la naturalesa de Mariano Rajoy o Pedro Sánchez entendran alguna cosa, per posar dos exemples. No perquè és la seva naturalesa