Trist moment per a la Universitat

Enric I. Canela

Dir que ahir i avui han estat dos dies tristos per a la Universitat de Barcelona és cert, però és simplificar molt. Són dies tristos per a tota la comunitat universitària catalana, per a tots nosaltres, per a tot el país. Aquest desgraciat accident li podia haver passat a qualsevol grup, de nens, de joves, de jubilats, sempre un dolor semblant. Aquesta vegada ha tocat a uns joves estrangers que s’havien incorporat a la nostra comunitat dins del programa Erasmus. Diferents estudis, units per les ganes de passar-s’ho bé, de conèixer costums i cultura. Un viatge de plaer entre amics.

Tretze vides de tretze noies en la flor de la vida. Poc es pot dir. Només que la Universitat de Barcelona ha estat la trista amfitriona d’aquest dolorós esdeveniment. La institució ha estat a l’alçada. Tots els que, encapçalats pel rector, Dídac Ramírez, han hagut de fer front a aquesta situació han estat professionals, discrets, esplèndids. Uns grans professionals que han intentat prestar suport en el desconsol.

Felicitats? No, no es pot dir això ara. Una abraçada d’afecte.