Enric I. Canela
Una mostra de què l’U-Multirank, el rànquing que paguem amb els impostos és una barbaritat la tenim en la notícia del diari El País: Tres universidades españolas, entre las más influyentes en investigación.
Es veu que el coordinador d’U-Multirank, Frans van Vught ha dit que “Hi ha moltes maneres diferents en què les universitats poden demostrar excel·lència. La investigació és molt important, però la diversitat de propòsits és essencial per a la fortalesa de l’educació superior “. També hi ha moltes de llençar els diners dels impostos. La broma aquesta costa 4 milions d’euros del programa Erasmus.
Hi ha un indicador que es diu “compromís regional”. És el percentatge de publicacions en les que almenys un dels autors és de la zona en la qual està el campus. Resulta que dues universitats espanyoles estan entre les 25 primeres: la Catòlica de València i l’Europea de Madrid. La CEU Cardenal Herrera de València obté també una A. No m’he preocupat en analitzar aquest indicador. Si una universitat fa una publicació a l’any amb un autor de la zona és líder. Deixo que reflexioneu sobre la importància d’invertir en això.
Uns milers d’estudiants es beneficiarien de la mobilitat Erasmus si no es fes aquest rànquing.
Si de debò es vol fer un rànquing europeu, millor posar el panell de sèries estadístiques i indicadors de cada universitat. Si una universitat transfereix 1.000 euros i tots a le regió, serà molt regional però de transferència res.
One thought on “U-Multirank: El rei del no-res”