Enric I. Canela
Arran de la publicació de l’U-Ranking d’universitats de l’Estat espanyol (veure Rànquings que no indiquen gairebé res) el diari El Mundo publicava un madrilenyíssim article (Cataluña ‘golea’ a la Comunidad de Madrid en el ‘clásico’ universitario).
Naturalment, no és una lloança al sistema universitari català, del diari en qüestió no es podia esperar, és un plor a la manca de lideratge de Madrid en el penós àmbit de l’Estat. No han de posar-se nerviosos per un rànquing que no juga bé amb els indicadors, una llàstima perquè recursos en tenen, han de posar-se nerviosos, com també a Catalunya, per la pobre política pública del govern espanyol en recerca.
Cert que s’està referint, i molt, a les diferències entre els dos governs autonòmics, ataca al seu, però els grans problemes estan en el govern espanyol.
Avui mateix surt un article a La Vanguardia (Jóvenes investigadores: sobradamente preparados y precarios) que exemplifica el desastre. Diu el diari: La situació de penúria econòmica que travessa la ciència a Espanya des de 2010 i que s’ha agreujat sobre manera en els últims quatre anys, repercuteix en tot el sistema però molt especialment en els joves investigadors: es graduen amb expedients brillants, estudien un màster, dominen idiomes i aconsegueixen entrar a fer el doctorat en grups de recerca de prestigi. Tot i que les condicions són sovint precàries.
Un gran problema de la ciència de l’Estat és l’escàs nombre de beques (contractes) predoctorals que hi ha. Algú creu normal que en un Estat on el nombre de tesis doctorals que es llegeixen és superior a 10.000, el nombre de contractes Predoctorals que es convoquen a l’any siguin inferiors a 2.000? Molts que voldrien fer la tesis doctorals no la fan per manca de suport, altres han de plegar.