Enric I. Canela
Llegia que les universitats catalanes integren els cursos en línia en la carrera. Un article escrit arran de la taula rodona: Com els MOOC canvien la docència a la universitat: experiències d’hibridació. Article interessant que posa en contradicció el concepte dels MOOC (cursos en línia oberts i massius).
Diu l’article que comencen a integrar-se els MOOC com una eina d’aprenentatge dels graus i màsters fins al punt que ja hi ha títols oficials que combinen l’aprenentatge presencial tradicional amb els MOOC dins de la programació acadèmica.
L’article inclou un requadre que diu: Un model car, complex, voluntarista i poc reconegut.
Els cursos en línia són una eina molt valuosa, indubtablement, però el que no poden ser és MOOC. Vull dir: massius i oberts si algú no paga. Mirava els objectius dels cursos que fem a la universitats catalanes. Us convido a què els mireu i traureu conclusions.
Què hem de fer? Indubtablement formar-nos en aquestes eines i fer-les servir, però saber on som. Jo hi veig més divulgació i màrqueting de la universitat o d’algun curs que no formació universitària, més enllà d’un complement.