Presentat l’Informe Cotec 2016

Enric I. Canela

La Fundació Cotec va presentar divendres les últimes dades sobre innovació a l’Estat espanyol. En aquest informe, els índexs recollits en l’informe s’han organitzat en cinc grups:

1. LA R + D I LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA A ESPANYA. EXECUCIÓ I RESULTATS

• L’activitat d’R + D a Espanya
• La R + D empresarial
• La R + D en el sector públic
• Resultats científics i tecnològics
• La innovació tecnològica a les empreses espanyoles
• Manifestacions econòmiques de la innovació

1. FINANCIACIÓN DE LA INNOVACIÓ

• Origen del finançament de la R + D espanyola
• Finançament públic de la innovació
• Finançament de l’R + D + I empresarial
• Finançament procedent de l’exterior

1. EDUCACIÓN

• Anàlisi del sistema educatiu: de l’educació infantil a la formació al llarg de la vida
• Anàlisi del sistema productiu: ajust entre el mercat laboral i l’educació

1. LA INNOVACIÓ SOCIAL A ESPANYA
2. EVOLUCIÓN DEL SISTEMA ESPANYOL D’INNOVACIÓ. ÍNDEX COTEC

Les xifres exposades en l’informe no són bones. L’Estat espanyol es troba a la cua i allunyada d’Europa. La inversió, a més, no s’ha reduït únicament en l’administració pública, també les empreses privades han limitat els seus pressupostos per a R + D respecte a anys anteriors. La ciència i la recerca espanyoles no estan bé.

Segons l’informe, i les xifres proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística, la inversió en R + D en relació al PIB d’Espanya es va situar en 2014 (1,23%) en nivells més baixos que el 2007 (1,27%) , entorn a 12.821.000 d’euros, fet que suposa un descens del 1,5% respecte a l’exercici anterior. Això significa que els pressupostos estan al nivell de fa una dècada.

COTEC explica en el document que es manté la caiguda d’inversió que es va iniciar el 2009, tot i que s’ha reduït el ritme d’aquest descens -en 2013 va ser del 2,8% i el 2012 del 5,6% -. Des de 2008, Espanya ha retallat la seva despesa en un 6% (a $ PPC, ajustat segons poder adquisitiu), mentre que altres països com Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit ho van incrementar entre un 12 i un 30% .

A aquestes dades, dolentes, s’afegeix la circumstància que les grans empreses i l’administració pública són les que més han reduït el seu suport a la recerca. Per contra, són les PIMES, les que sostenen el escassos brots positius de la recerca i la innovació al nostre país. El 2008, les PIMES van executar el 54,4% de la inversió privada en ciència, que va disminuir fins al 46,3% el 2014. Una altra dada que també ens allunya d’Europa, ja que en països com França, Itàlia o Alemanya, són les companyies més grans les que executen el major percentatge de la despesa, amb percentatge el 77% o el 89%, respectivament.

L’avançada edat del personal investigador i la precarietat dels contractes en el sector, compliquen encara més el futur de l’R + D + I a l’Estat espanyol, que porta en caiguda des de fa quatre anys. Només al País Basc es va incrementar la despesa i únicament en dues centèsimes, i va ser l’única comunitat autònoma que ho va fer.

Pel que fa específicament a l’educació, l’informe destaca: “Espanya no només presenta una alta taxa de sobrequalificació (35%) -una de les més altes de l’entorn europeu-, sinó que aquesta ha augmentat 5 punts percentuals en els últims tres anys (del 30% el 2011 al 35% el 2014). L’increment en la taxa de sobrequalificació és un patró generalitzat en gairebé tots els països europeus, i posa de manifest problemes d’ajust entre el sistema educatiu i el mercat laboral”.

Pots descarregar-te l’informe complet en PDF clicant aquí.

M’he permès inserir la traducció de la carta de presentació del director general de la Fundació Cotec, Jorge Barrero. Un autèntic encert quant al diagnòstic de la situació:

Espanya va tancar 2015 amb un notable avanç en el creixement del PIB, perllongant així la tendència de recuperació que es va iniciar el 2014. Una bona notícia, sens dubte, per al sistema econòmic, que ha d’aprofitar aquest nou cicle de creixement per transformar-se i reinventar-se. Malauradament, les dades sobre educació i R + D + I, pilars fonamentals de l’economia del coneixement, no acompanyen aquesta dada per a l’optimisme, sinó que aprofundeixen més la nostra preocupació.

L’evolució negativa dels principals indicadors d’innovació recollits en l'”Informe Cotec 2016″ també és alarmant des del punt de vista de la comparativa internacional. El creixement que va tenir el sistema espanyol de ciència i tecnologia durant els primers anys del segle XXI no té precedents en la nostra història ni comparació al nostre entorn. El nostre país, per fi, semblava disposat a vèncer el seu històric endarreriment i aspirava a convergir amb les economies de referència a la zona euro. En els anys previs a la crisi, la despesa espanyola en R + D creixia per primera vegada a taxes superiors a les d’Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit. Encara en 2008, la nostra inversió en R + D suposava el 1,35% del PIB, a només 0,45 punts percentuals de la UE28, un mínim històric.

A partir de llavors l’escenari ha estat ben diferent: les retallades en la despesa pública i la caiguda de la inversió privada han tornat a eixamplar progressivament la nostra bretxa amb Europa. El 2014, l’últim any del qual tenim dades oficials, tornava a ser de 0,72 punts, la diferència més gran des de 2002. En termes de convergència, és més d’un decenni perdut.

Aquesta complicada situació s’explica en gran mesura que el panell d’experts de Cotec mantingui a principis de 2016, per vuitè any consecutiu, una visió pessimista de l’evolució del sistema espanyol d’innovació.

Existeixen no obstant, motius per a l’optimisme. Mai abans no hem assistit a un consens social i polític tan ampli sobre la necessitat de corregir amb urgència la situació. S’ha posat de manifest tant en els programes electorals, com en els pactes postelectorals i en el Debat Cotec sobre polítiques de ciència, universitat i innovació, que vam organitzar el 3 de novembre del 2015.

Per recuperar la senda perduda, caldrà desplegar mesures que creïn un entorn afavoridor de la innovació i solucionar deficiències estructurals importants. L’anàlisi que presentem posa de manifest algunes d’aquestes deficiències, entre d’altres: la baixa participació del sector privat en l’execució de les activitats de R + D, la manca de participació dels agents financers en el finançament de la innovació, o els mals resultats del nostre sistema educatiu.

En relació als resultats del sistema educatiu, cal assenyalar l’impacte negatiu que, per al sistema d’innovació, suposen els baixos nivells de rendiment per part dels alumnes espanyols de primària i secundària en les competències bàsiques, així com les altes taxes de abandonament educatiu primerenc. Dos problemes que determinen en gran mesura les possibilitats d’inserció en el mercat de treball i condicionen les carreres professionals futures.
El desajust entre l’oferta del sistema educatiu i la demanda del sistema productiu és, a més, un llast addicional per avançar cap a l’economia del coneixement. Es manifesta en la baixa taxa d’ocupació dels acabats de graduar, i en l’elevada taxa de sobrequalificació dels graduats en educació superior que sí posseeixen una ocupació.

D’altra banda, un país que no aconsegueixi que la seva població adulta tingui una alta qualificació competencial tindrà moltes dificultats per poder desenvolupar i incorporar innovacions dins del seu sistema productiu. Espanya està en una de les últimes posicions de la prova internacional que avalua el rendiment en competències bàsiques de la població adulta, que no són altres que la comprensió lectora i les habilitats matemàtiques bàsiques.

Davant d’aquest escenari, Cotec vol contribuir al debat constructiu de les forces polítiques, dels agents socials i de la ciutadania en el seu conjunt, plantejant reflexions i propostes en àmbits que són clau per al sistema d’innovació.

Necessitem un sistema educatiu que formi persones creatives i innovadores, preparades per al canvi i obertes a processos d’aprenentatge permanent que donin resposta a les necessitats d’una societat en ple procés de transformació. La universitat espanyola ha d’esdevenir un motor fonamental de l’economia, promovent la simbiosi entre docència, recerca i transferència de coneixement. És imprescindible comptar amb un sistema universitari que es defineixi per tenir: una formació d’alta qualitat, excel·lència científica, transferència de coneixement al sector productiu, proximitat al mercat laboral, i a més de ser un gran planter d’emprenedors.

Les administracions han de ser, al costat de les empreses, protagonistes de la innovació i actuar almenys en tres diferents àmbits. En primer lloc, cal apostar per la ciència com a mitjà per resoldre els grans reptes que enfronta la societat. Per a això serà necessari donar continuïtat als grans avenços que la ciència espanyola ha aconseguit en els últims 30 anys, truncats per les polítiques d’austeritat dels últims anys. És urgent recuperar el camí de convergència amb Europa en inversió en R + D i aplicar mesures per modernitzar la gestió dels centres públics de recerca

En segon lloc, cal aconseguir tenir una administració innovadora, que sigui capaç de generar sinergies amb el sector privat i oferir serveis que responguin a les necessitats dels ciutadans amb més eficiència. La compra pública innovadora pot convertir-se en un important instrument tractor d’innovació. Els grans clients públics com a demostradors de tecnologies nacionals i orienten els proveïdors cap a les seves necessitats futures.

En tercer lloc, cal crear un entorn favorable als emprenedors i les empreses innovadores. A més, cal dissenyar una estratègia per accelerar el creixement i internacionalització de les empreses d’alt potencial, reduint l’elevada atomització dels sectors de mitjana i alta tecnologia.

En conseqüència, es converteix en màxima prioritat introduir canvis en la regulació del sector bancari -així com en altres agents del sistema financer- en pro de facilitar els fluxos de crèdit i capital a les empreses innovadores i d’alt potencial. D’altra banda, la majoria de lleis de caràcter transversal o sectorial tenen efectes incentivadors o inhibidors de la innovació. Davant qualsevol iniciativa legislativa, s’han d’analitzar aquests efectes i prioritzar les reformes que indueixin i facilitin comportaments innovadors en l’economia.

La societat digital cap a la qual ens dirigim també va a redefinir l’escenari d’actuació de tots els agents esmentats, perquè facilitarà el desenvolupament de nous mercats, farà que es redissenyin les indústries i serveis tradicionals i demandarà nous perfils professionals. Espanya s’enfronta a un procés de transformació que obre grans oportunitats. El repte serà aconseguir la participació i inclusió del conjunt de la societat.