Enric I. Canela
Fa uns dies Ramon Trullas, Professor d’investigació d’IIBB/CSIC/IDIBAPS i cap de l’equip de Neurobiologia en aquesta unitat i del CIBERNED, excel·lent investigador, escrivia al diari ARA l’article d’opinió La recerca catalana és excel·lent?.
Quan el vaig llegir em va sorprendre. Jo diària que la recerca catalana en l’àmbit biomèdic és bona sense arribar al que moltes vegades alguns polítics ens volen fer creure. Jo estic raonablement content de veure que l’any 2015 (el darrer publicat) la Universitat de Barcelona se situava en el grup 51-75 del món. En el mateix grup es troben les universitats de Heidelberg, Frankfurt i Munich, cap en la zona de 50 cap amunt. Si mirem la recerca d’impacte ens trobem per davant.
Tenim unes quantes empreses sorgides de la recerca biomèdica a Catalunya. És recerca innovadora? Jo diria que sí. La recerca translacional que tenim és d’alta qualitat.
És cert que a nosaltres ens costa mot més obtenir finançament i que els alemanys destinen molts més recursos. A l’Estat espanyol no hi ha política científica i la poca que hi ha a Catalunya és pobre. Parteix de la idea de tenir un jardí i només regar tres torretes. Cert que l’aigua és escassa però el que dic no deixa de ser cert.
Tenim un altre problema. Les empreses farmacèutiques alemanyes i les catalanes són “lleugerament” diferents.
Efectivament no som líders mundials. Tenim una recerca excel·lent? Suposo que una mica d’humilitat ens va bé, però en molts camps ens hem espavilat prou bé.
Clar, del CSIC no en parlo. El Max Plank està una “mica” millor.