Enric I. Canela
Avui L’Econòmic em publica l’article mensual. Aquesta vegada el titulen Maquillatge a la nova LOMQE? Una reflexió sobre cap a on va la reforma de l’educació a l’Estat espanyol. Parteixo de la idea de què Espanya té un mal sistema educatiu i que Catalunya també el té. Quan ja havia escrit això va sortit l’Informe PISA 2016 (I i II). Dos volums. Confesso que només he llegit algunes coses al voltant dels resultats. Campanes al vol. Millorem! Espanya millora perquè l’OCDE baixa. El ministeri espanyol titula: España rompe la brecha educativa y se sitúa, por primera vez en la historia, al nivel de los países más avanzados del mundo. La “modèstia” espanyola davant d’un més que discret resultat. Catalunya millora una mica més, però ens agrada mirar Madrid. No ens entusiasmem.
Si que quan vaig escriure això havia llegit els resultats de TIMSS, fet per IEA – the International Association for the Evaluation of Educational Achievement. El ministeri titulava: España es el país que más sube en Matemáticas de la UE y se sitúa, por primera vez, por encima de la media de los países evaluados. La Generalitat no reacciona i diu que a final de 2016 veurem els resultats (fa dies que han sortit, concretament el dia 29 de novembre). Resultats definitius, no, però valen. Catalunya darrere d’altres comunitats de l’Estat, fins i tot en algunes coses per sota la mitjana espanyola, què hi farem.
Tenim un sistema educatiu que “inclou” però per sota. Jo, i alguns altres (veure PISA y El rey desnudo) creiem que les coses no van bé. Clar que jo no sóc ni polític ni pertanyo al món de l’educació preuniversitària. Només sóc químic dedicat a la universitat. Clar que qui no es conforma és perquè no vol.
Espanya millora, Catalunya millora. Com escrivia Lewis Carroll: cal córrer molt per quedar-se en el mateix lloc. Si els companys s’aturen, podem millorar.