Us convido a prendre curri

Enric I. Canela

El curri és una mescla variable d’espècies prou conegut a la nostra cuina. Hi ha moltes preparacions en funció del lloc. De totes formes a casa nostra poques. Totes són marques comercials més o menys semblants i, a més, als efectes d’aquest article no importa.

En general al curri hi trobem gingebre, cúrcuma, bitxo, llavors de comí, pebre negra, llavors de mostassa, llavors de coriandre, llavors de fonoll, i algunes herbes aromàtiques.

Al curri se li atribueixen múltiples propietats beneficioses per a la salut i es diu que aquestes barreges d’espècies ajuden a eliminar malalties en alguns asiàtics. És cert?

Un dels components principals i imprescindible és la cúrcuma. La cúrcuma és una planta asiàtica molt popular a Índia. Quan es trituren els rizomes i es converteixen en pólvores, de color groc, s’obté el que a les botigues podem comprar com a cúrcuma, en realitats el rizoma convertit en pols. És la substància bàsica que s’utilitza per fer curri.

Aquestes pólvores tenen un component fonamental denominat curcumina, un fenol natural d’escassa solubilitat en aigua. La curcumina la podem agrupar dins dels curcuminoides. La cúrcuma conté altres curcuminoides en menor proporció.

Existeixen proves de les propietats beneficioses de la curcumina contra algunes malalties, entre elles i principalment el càncer. També s’han estudiats els seus efectes contra la disfunció erèctil. Les proves, però, s’han obtingut el laboratori i no es tenen massa dades en humans d’aquests efectes. Les raons són fàcils d’entendre: la curcumina no s’absorbeix bé a l’enteròcit i pràcticament la totalitat s’excreta, en part modificada, no sabem massa com i quins efectes té, per la nostra microbiota.

Es treballa per aconseguir que la curcumina s’absorbeixi i així poder aprofitar les seves innegables virtuts. Hi ha alguna publicació sobre una derivat de la curcumina, obtingut de la curcumina al laboratori, que s’absorbeix i que té les propietats de la curcumina. De fet s’ha publicat a les revistes científiques que un d’aquests productes té millor comportament contra la disfunció erèctil que el Tadalafil, conegut comercialment com a Cialis. També s’ha encapsulat la curcumina en nanopartícules i així s’absorbeix bé. Dues formes relativament cares comparades amb la curcumina.

Curiosament s’ha observat que quan la curcumina es barreja amb piperina del pebre l’absorció intestinal és molt més elevada. El gingerol i la capsaïcina, que estan al gingebre i al bitxo, respectivament, també podrien potenciar l’absorció. De fet mescles d’aquestes espècies s’han patentat a Estats Units com a potenciadors de l’absorció intestinal d’alguns medicaments. Gairebé tots els components del curri tenen propietats farmacològiques. La majoria dels components tenen una absorció intestinal relativament baixa, però mesclats amb altres es potencia la seva absorció.

He fet aquest article amb un objectiu. Posar de manifest com estudiar la medicina antiga d’alguns països i les seves costums ens pot ajudar a millorar la nostra salut o a prevenir la malaltia. Un camp de recerca gens o poc subvencionat amb molt de futur.

No tinc cap botiga de curri.